La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La història demostra que ells han estat els genis, però ja n’hi ha prou; és el nostre torn”
La seva marca enamora les celebritats per l’agosarada barreja que uneix l’alta costura i el rock and roll
Brad Mehldau
Lloc i data: Festival de Jazz de Barcelona. Palau de la Música (9/VI/2021)
Després de diverses reprogramacions a causade les restriccions pandèmiques, finalment el concert a piano solo de Brad Mehldau al Palau de la Música va poder celebrarse. Coincidint amb la seva onzena actuació al festival de jazz barceloní, en què va debutar el 1998 també en solitari, li va ser concedida la medalla d’or del certamen. El gran pianista nord-americà, que va agrair el guardó i va qualificar Barcelona com una de les seves ciutats favorites, va presentar part del material que forma el seu últim àlbum, Suite: April 2020. Una gravació efectuada quan Mehldau estava confinat als Països Baixos, i que gira entorn dels estranys sentiments i inquietants experiències viscudes llavors.
Rebut pel públic amb una ovació de gala, va barrejar alguns dels seus nous originals amb un grapat de versions de grans artistes de la música pop, amb atenció especial al cançoner dels Beatles. Així, d’entrada, Mehldau ens va impactar amb una fabulosa relectura en clau jazzística de I am the walrus. Per posar després el seu toc inimitable i la seva mestria en l’art de les dissonàncies al servei d’Uncertainty, una de les peces de la seva nova suite.
Entre altres perles, Mehldau va versionar els Beatles (Baby’s in black), Radiohead (Go to sleep )o David Bowie (Life on mars), suscitant l’entusiasme de l’audiència. Abans de tornar al seu nou material, amb un agredolç Remembering before all this, i reflectir amb la força màgica de la seva pianística l’anguniosa calma viscuda en aquells confinats dies d’abril.
Ja a la recta final, i altre cop amb els Beatles com a font d’inspiració, va culminar un concert, que va concitar veritat, intensitat i bellesa, amb les seves preciosistes relectures de She said she said i Golden slumbers. Obligat a bisar diverses vegades entre les aclamacions del públic, Mehldau va tancar de manera apoteòsica una nit de perles.