La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona estrena festival Rossini amb l’òpera buffa ‘L’occasione fa il ladro’
El Barcelona Rossini Opera Festival és ja una realitat, amb l’estrena avui al Teatre Romea d’un muntatge de L’occasione fa il ladro, una òpera buffa que Rossini va escriure en 11 dies quan tenia 20 anys i que va estrenar a Venècia el 1812. Però si originalment la trama passa a Nàpols, en aquesta ocasió es trasllada a la Florida dels anys seixanta del segle XX. Aquesta és la primera de les dues òperes del gran compositor del barroc que, juntament amb diversos tallers, conferències i recitals, componen la programació d’aquesta primera edició del festival, fruit de la col·laboració entre el Teatre Romea i l’Òpera de Cambra de Barcelona.
La scala di seta és l’altra proposta que presentarà al Romea l’associació d’Amics de la Òpera de Sarrià (els dies 17, 19 i 20 de juny), artífexs d’aquesta temporada de cambra a la ciutat. Potser la més divertida de les farses venecianes que l’empresari Antonio Cera li va encarregar a Rossini
per al teatre San Moisè de Venècia, aquesta és la història de dos amants que es casen en secret i ell la visita enfilant-se per una escala de seda que li llança per la finestra. Aquí, però, tot i que també està ambientada a París, s’actualitza l’acció i el jove ascendeix per una bastida.
Les dues posades en escena contemporànies les firma Anna Ponces, per a qui aquestes òperes que superen els 200 anys de vida són comèdies d’embolic semblants a les sitcom que triomfen a la televisió. Assunto Nese n’és el director musical, amb uns elencs de veus joves.
La pandèmia ha obligat el festival, dirigit artísticament per Raúl Giménez, a reduir la programació inicialment prevista. De fet, s’havia d’haver celebrat l’any passat, amb presència d’artistes internacionals i unes jornades gastronòmiques paral·leles. No obstant això, el Romea l’acull de bon grat, obrint per primera vegada el fossat en 20 anys. “El públic podrà apreciar les capacitats d’aquest teatre en tota la seva magnitud”, va dir Josep Maria Pou quan els donava la benvinguda.