Krejcíková, campiona davant de l’esperit de Novotná

Una cosa estranya va passar a París a les 17.09 h d’ahir.

Anastàssia Pavliutxénkova va llançar una pilota llarga, tan llarga que se n’havia anat vorejant la línia, però Barbora Krejcíková (25) no ho veia clar.

No s’atrevia a alçar els braços. No hi donava crèdit. No es creia que s’acabava d’adjudicar el títol de Roland Garros, el primer gran de la seva vida (6-1, 2-6 i 6-4).

Tots assentien: el títol era seu.

També, fins i tot, Pavliutxénkova, que ja avançava unes passes cap a la xarxa.

Desconcertada, Krejcíková es va girar cap al jutge, que havia cantat fora aquesta pilota, i després cap al seu entrenador, Ales Kartus, que s’exclamava, superat per tot el que acabava de passar. I llavors, ho va assumir.

Tot i que en silenci, encara incrèdula. Krejcíková no va alçar els braços, ni va llançar les canelleres a la grada, ni es va recargolar a la terra.

Tan sols va fer cara d’ensurt.