La Vanguardia (Català-1ª edició)
El malbaratament alimentari global costa 2,2 bilions d’euros cada any
Un 30% de la producció mundial de menjar es fa malbé
No només hi ha la desigualtat econòmica, sinó també l’alimentària. Al món encara 700 milions de persones passen gana, mentre que un 40% de la població mundial adulta (1.800 milions d’individus) té sobrepès o fins i tot és obesa.
És una de les paradoxes globals, a què l’entitat helvètica Crédit Suisse ara els ha posat xifres en un estudi que s’ha donat a conèixer aquesta setmana titulat The global food system: identifying sustainable solutions.
El punt de partida és que un 30% del menjar que es produeix cada any o bé es perd o es malgasta. L’any 2019, aliments valorats en 335.000 milions d’euros no van arribar a la seva destinació final: l’estómac del consumidor.
Aquesta distorsió també té un impacte a la cadena de valor. Segons les estimacions de la FAO, els costos socials i mediambientals relacionats amb aquest malbaratament pugen a 2,2 bilions d’euros, l’equivalent de la riquesa d’un país com ara França. Tot aquest menjar que no s’aprofita també suposa consum d’aigua. D’acord amb el World Resources Report, un 25% de tota l’aigua que fa servir l’agricultura cada any s’utilitza per produir aliments que després es fan malbé. Per buscar un símil territorial: cada any un terreny equivalent a la mida de la Xina es fa servir per generar menjar que després no serveix.
Hi ha diverses explicacions per a aquest desajust. En primer lloc, cal comptar amb un factor cultural. Per exemple, als països rics com els EUA un 61% del malbaratament es produeix a casa i als restaurants. Una investigació del Cornell University Food and Brand Lab estima que els comensals deixen de mitjana un 17% del que mengen als plats i un 55% de les sobres del restaurant es llencen. Però també les exigències del mercat són cruels: es calcula que gairebé una tercera part de la producció agrícola es perd per raons estètiques. Per exemple, es fa malbé la fruita que no té bon aspecte perquè els productors creuen que no la vendran.
També hi ha alguns aspectes normatius que hi juguen en contra. Un estudi de la Comissió considera que un 10% del menjar que es consumeix a Europa es perd per una mala interpretació de la data de caducitat, perquè l’etiqueta “consumiu-ho preferentment” no obliga per força a llençar els aliments després de la data indicada.
Per tenir una idea de com podrien millorar les coses, n’hi ha prou amb pensar que si s’eliminés aquest malbaratament alimentari als Estats Units i Europa, el subministrament mundial de menjar podria pujar un 10%, cosa que contribuiria a millorar les condicions de vida dels més necessitats. On són les ineficiències? La meitat del menjar es perd en la fase de producció, mentre que l’altra meitat majoritàriament es malgasta a l’hora de distribuir-lo, repartir-lo i consumir-lo. A la pràctica, caldria intervenir
Un terç de la collita agrícola es descarta per motius estètics, segons Crédit Suisse
en tot el procés perquè s’aconseguissin més bons resultats en termes d’eficiència. Per categories, aliments frescos com ara la fruita i la verdura són la categoria més fràgil, ja que representen un 44% de les pèrdues.
Entre les diferents solucions que han proposat els especialistes de la banca suïssa hi ha la de canviar la dieta, per concentrar-se en un sistema més sostenible (reduint l’excés de consum de carn, per exemple) que permeti destinar més recursos a altres productes nutritius; una digitalització més gran de l’agricultura (com l’anomenada agricultura de precisió amb l’ús de noves tecnologies) i altres eines contra el malbaratament, com ara el reciclatge de les sobres i les tècniques de conservació i refrigeració que allarguin la vida útil dels aliments.