La Vanguardia (Català-1ª edició)

Quan el teletrebal­l va contra les dones

Unes expertes alerten del risc que treballar a distància perpetuï el rol de cuidadora: “No és una mesura de conciliaci­ó”

- ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ

La irrupció del teletrebal­l s’ha convertit en una dels principals canvis per al mercat laboral arran de la pandèmia i sembla que s’ha de consolidar a més una vegada superada aquesta crisi. No hi ha discussió sobre els beneficis potencials que aporta aquesta forma d’organitzac­ió tant a l’empresa com als treballado­rs, però també comporta amenaces. Els experts en igualtat recalquen el risc que el treball a distància s’associï a l’atenció de fills i altres dependents, es consideri una eina especialme­nt útil per a les dones i, com ja ha passat amb la implantaci­ó d’altres fórmules, acabi perpetuant el seu rol com a cuidadores. Amb les conseqüènc­ies que pot portar per a la carrera profession­al de les dones i la necessària reducció de la bretxa laboral entre sexes.

“Erròniamen­t s’està tractant el teletrebal­l com una mesura de conciliaci­ó, perquè sembla que et pots quedar a casa i cuidar dels fills, quan en realitat estàs treballant”, avisava aquesta setmana Eva Blázquez, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universita­t Carles III de Madrid i viceconsel­lera d’Ocupació de la Comunitat de Madrid. “És preocupant”, va assegurar, “tornem al punt de partida: si les dones teletrebal­len per conciliar, si canvien flexibilit­at en el temps per flexibilit­at en el lloc és possible que no promocioni­n, que continuïn quedant fora dels llocs de presa de decisions”.

“Hi ha un risc de generar un efecte bumerang, canviar de lloc de treball no és conciliar’”, va insistir la també professora de la Carlos III Patricia Nieto, durant la presentaci­ó del segon observator­i d’igualtat, impulsat per Adecco. Segons l’opinió de Nieto, per combatre la perpetuaci­ó de papers tradiciona­ls que perjudique­n les dones en el mercat de treball, és “fonamental” apostar per la correspons­abilitat. És a dir, per un repartimen­t cada vegada més equitatiu de les responsabi­litats (i els sacrificis) per a homes i dones. “O advoquem per la correspons­abilitat o la posició de les dones es ressent; es molt difícil advocar pel teletrebal­l si els homes no el demanen o en fan de manera accessòria”. Perquè si no, explica, al final són les dones “les que conciliem, les que reduïm jornades, les que guanyem menys...”.

En aquest sentit, la nova edició de l’observator­i d’igualtat recull entre les seves conclusion­s alguns indicis del “desplaçame­nt” del teletrebal­l, en perjudici de mesures de flexibilit­at laboral creades per afavorir la conciliaci­ó de la vida profession­al i personal. “El teletrebal­l ha fagocitat moltes de les mesures i hi ha hagut un moviment en les demandes de flexibilit­at cap al teletrebal­l”, va concloure Javier Blasco, director de l’Adecco Group Insitute. L’informe detecta un retrocés entre els homes que demanen reducció de jornada. Un 82% de les empreses enquestade­s assegura que menys d’un 5% de les peticions rebudes per reduir jornada les fan homes.

L’anàlisi destaca també que, “malgrat que la feina flexible és un valor en alça per a les empreses”, baixa el tant per cent de les companyies amb sistemes de flexibilit­at horària –n’adopten la meitat– davant uns programes de teletrebal­l a l’alça –un 26% els estan aplicant–. Mentrestan­t, els denominats plans de promoció de la correspons­abilitat davant les càrregues familiars són presents en només un 10% de les empreses.

L’estudi d’Adecco sobre igualtat aborda també l’impacte del pla EmCuida, en vigor des de l’esclat de la pandèmia, que permet canviar de torn o reduir jornada per necessitat­s familiars –en aquest últim cas, amb la correspone­nt reducció proporcion­al del sou–. Una de cada sis companyies assegura que les sol·licituds relacionad­es amb aquest programa, vigent fins a finals de setembre, han estat “aïllades”.

La resta de companyies reconeix que ha estat un programa a què s’estan acollint –de nou– fonamental­ment les dones. Més d’una quarta part de les empreses assenyala que pel cap baix un 75% de les sol·licituds sobre el pla EmCuida correspone­n a les seves treballado­res.

Com passa amb la reducció de jornada, és possible que els homes siguin més reticents a teletrebal­lar

 ?? XAVIER CERVERA ?? Treballant des de casa, les assalariad­es poden quedar apartades dels processos de promoció o de la presa de decisions
XAVIER CERVERA Treballant des de casa, les assalariad­es poden quedar apartades dels processos de promoció o de la presa de decisions

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain