La Vanguardia (Català-1ª edició)
El gran procreador
Mor el guru cristià que mantenia la família més gran del món sota un mateix sostre
Ziona no ha sobreviscut al confinament sota un mateix sostre amb les seves 39 esposes, 94 fills, una quinzena de nores i dotzenes de nets. Natural. Mentre els metges de l’estat indi de Mizoram no es posaven d’acord sobre la causa de la mort del tan prolífic ministre de Déu, les seves senyores arribaven a posar en dubte que estigués mort.
“Encara té pols!”, cridava diumenge el cor de vídues in pectore, davant la prole sense alè. La solució de compromís del secretari de la seva comunitat religiosa va ser endarrerir trenta hores, fins dilluns a la tarda, la confirmació que havia expirat.
Sobrenatural, però dins d’un ordre. Perquè d’ordre no en faltava a l’edifici de quatre plantes que servia de llar al mestre, Zionghaka –el seu nom real–, i als seus. La que ha estat anomenada com la família més nombrosa del món, a Chhuanthar, una localitat segregada del poble de Baktawng.
A punt de complir 76 anys, Ziona deixa sols –és un dir– els seus deixebles, després d’un quart de segle al capdavant de la secta fundada pel seu oncle el 1942. Aquesta va ser heretada pel seu pare, Chana. Expulsats de l’Església presbiteriana per la seva insistència a utilitzar els tambors tribals, van acabar traient-li suc a l’excomunió, autoritzant la poligàmia.
Malgrat el redundant nom d’Església de Déu, amb dos mil cinc-cents fidels concentrats en un sol poble –i no pocs, a la seva mateixa casa– no és estrany que sigui coneguda informalment com “la secta de Chana”. Aquest últim va contreure matrimoni unes vint vegades, encara lluny dels excessos del seu hereu.
El cap de govern de Mizoram, estat de poc més d’un milió d’habitants, ha acomiadat el ciutadà que més ha fet pel cens, subratllant que la seva casa s’havia convertit “en una atracció turística”, fins al punt de comptar amb un alberg. La seva obligada logística casernària provocava sorpresa, amb l’esposa de més edat fent la funció de generala a la cuina.
Un menjar corrent a casa del patriarca implicava bullir cent quilos d’arròs –del seu arrossar–, pelar seixanta quilos de patates i plomar trenta pollastres. Aquesta cònjuge –dos anys més gran que el seu marit– repartia les tasques entre filles i esposes.
La més jove es va casar amb vint-i-cinc anys, quan en Ziona en tenia ja seixanta. Ell era l’únic que comptava amb el seu propi dormitori, al qual accedien de forma rotatòria les seves cònjuges, com més joves, més a prop de la seva porta. Les de més edat, passaven al dormitori d’una altra planta.
Malgrat les seves peculiaritats, la comunitat s’ha guanyat el respecte d’un estat fervorosament cristià. Els homes, a més de cuidar-se dels seus camps i horts, són fusters i asseguren que de cada tres finestres de la capital –Aizawl– una procedeix del poble.
El Titanic de ciment que els serveix de llar disposa també de la seva pròpia escola. Quan el germà d’en Ziona passa llista, tots es diuen igual.
L’aculturació accelerada del nord-est de l’Índia ha propiciat l’efervescència religiosa. Fins fa poc més d’un segle, els mizos -que parlen la mateixa llengua que els kukis del veí Manipur i els chin de Birmània– eren caçadors de caps en tapall. Animistes, abans que uns missioners gal·lesos els convertissin al presbiterianisme, des del 1890.
Entre els mizos, és de rigor fer una pausa a mitja missa per fer una pipada o mastegar buyo. I la sobredosi bíblica ha generat altres fenòmens sorprenents en aquest racó de l’Índia, estratègicament encaixat entre Bangla Desh i Birmània.
A un feligrès, l’Esperit Sant li va dir fa setanta anys que no eren una tribu qualsevol, sinó “una tribu d’Israel”. Tot quadrava. Van adonar-se que també feien sacrificis. De porcs, un detall sense importància.
Tot això va arribar a orelles d’un rabí israelià a la recerca de les deu “tribus perdudes” de fa 2.700 anys. Com que citaven el déu Manmasi, va suggerir que eren descendents de la tribu de Manasès.
Ara, quatre mil conversos són ciutadans israelians. Aquest mes n’han aterrat 548. Setanta demà, amb retard, després de donar positiu. I sis mil fan cua, en espera d’abandonar els verds turons de Mizoram per alguna colònia ortodoxa a Cisjordània.
Mizoram es considera la llar de la família més nombrosa del planeta i de la tribu més perduda d’Israel