La Vanguardia (Català-1ª edició)
La migranya del Rei la pateix el Govern
Val més passar vergonya un cop que passar-ho malament cent. Així cal entendre la pressió de JxCat sobre el vicepresident Jordi Puigneró perquè rectifiqués i no acceptés, després d’haverho fet, la delegació de Pere Aragonès per anar en nom seu al sopar inaugural de la reunió del Cercle d’Economia presidida per Felip VI.
Més enllà del fet conjuntural, el greuge serveix per fixar amb precisió els límits de l’autoritat del president sobre la part de l’Executiu que no està en mans d’ERC. El missatge és meridianament clar: mana sobre els teus que nosaltres manem sobre els nostres. Si en la legislatura anterior el Govern es presentava com un puzle de tres peces (la cova solitària del president Torra, JxCat i ERC), en aquesta només són dues (republicans i juntaires). Aquí els militants de l’optimisme hi tenen una millora.
L’independentisme va prometre després del discurs reial del 3 d’octubre del 2017 que cada visita de Felip VI derivaria en una intensa migranya per a la Casa Reial. Ha passat justament al revés. Els actes del Monarca provoquen un intens mal de cap, efectivament, però per al Govern. Va passar en l’acte d’aniversari de Seat i ha tornat a passar amb la reunió del Cercle d’Economia. Amb tot, són els últims capítols d’una història que va arribant al final. Per a la inauguració del
Mobile en miniatura d’aquest any, el dia 28 d’aquest mes, ja estaran tots dos –Aragonès i Puigneró– ben pentinats i amb les barbes retallades per a la foto amb el Rei; sense gastar saliva i energies prèvies sobre la conveniència o no d’anar amb aquesta companyia. No es pot aterrar i volar alhora. I l’avió independentista és a terra. Amb el fuselatge fet malbé, però a la pista.
És cert que hi ha una part del passatge que es nega a desembarcar. Però més per la mandra de fer cua a les cintes de recollida d’equipatge que no pas per una creença sincera que hi hagi cap possibilitat d’enlairar-se amb la mateixa aeronau. Aquests viatgers queixosos van comprar bitllet a l’agència de JxCat i exigeixen al comandant, Jordi Sànchez, que posi en marxa un simulador per, almenys, mantenir la ficció que continuen a l’aire.
A cada intent de Sànchez per treure els passatgers de l’avió el succeeix una revolta a les files més revoltoses. Allà estan asseguts Laura Borràs, Elsa Artadi, Josep Rius, Quim Torra (tot i que aquest va comprar el bitllet sense passar per l’agència de JxCat) i altres que exigeixen que es tregui l’uniforme a Jordi Sànchez perquè se’l pugui posar algú amb ganes de volar.
Va passar quan es va tancar l’acord de govern amb ERC i ha tornat a passar ara que Sànchez ha posat per escrit que l’1-O no va ser més que una manera de forçar l’Estat a negociar i no pas un acte fundacional d’una república que ningú no va veure. Totes dues vegades ha hagut de sortir el propietari de l’aerolínia, Carles Puigdemont, a confirmar, com fan els presidents de club amb els entrenadors, el seu comandant. Aquestes confirmacions no són mai un bon auguri.
A Catalunya els toros fa més d’una dècada que estan prohibits, però encara hi ha prou cultura taurina per escriure, i que s’entengui, que al tercer avís l’animal és retornat als corrals. De moment Jordi Sànchez en suma dos, i a la plaça hi ha molta gent de la seva família política que li vol amargar la faena. Amb l’indult Sànchez recuperarà tot el marge de maniobra i serà més a prop el moment que haurà de quedar clar si aconsegueix el control del partit i acaba tallant orelles o si, al contrari, una cornada el treu de la
Jordi Sànchez suma dos avisos i a la plaça hi ha molta gent de la seva família política que li vol amargar la faena
plaça per enviar-lo a infermeria i apartar-lo del toreig.
No hi ha res fàcil a JxCat. Per posar un exemple, la secretaria de Difusió, adscrita al Departament d’Economia i un dels càrrecs clau del nou Executiu, es continua endarrerint. És necessari l’acord entre el conseller, que és qui formalment nomena, Jordi Sànchez i Carles Puigdemont. Formalment no hi ha pressa, però el que no hi ha hagut fins ara és un acord. Això també és un símptoma.
@josepmartblanch