Honorable Andreu Mas-Colell

El 3 de juny es va publicar número de Nature. El tema de portada era una investigació de física quàntica que, segons traduïa aquí Leyre Flamarique, ha de permetre una distribució de la informació extremadament segura a través de les actuals infraestructures de telecomunicació. S’hi treballava des de feia quinze anys i ha estat ara quan per fi s’han obtingut uns resultats reconeguts per tota la comunitat internacional. Els científics que ho han aconseguit treballen en un dels nuclis de recerca més importants del sud d’Europa: l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels. Fa una setmana vaig saludar el seu director, el professor de la UPC Lluís Torner. Li vaig preguntar quants científics treballen a l’ICFO. Quatre-cents de tot el món, em va contestar. Li vaig preguntar qui va tenir la iniciativa institucional de crear l’institut l’any 2002. L’Andreu, va respondre. Als qui compartíem taula no ens calia saber els cognoms. L’Andreu és el professor Mas-Colell.

Aquest Nadal l’editor Xavier Folch –un dels nostres millors amics– em va recomanar el llibre Quan el franquisme va perdre la universitat. Explica amb nova documentació una de les iniciatives més destacades del combat contra la dictadura: la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants. El primer capítol del llibre l’escriu Andreu Mas-Colell. Hi explica que a finals del curs 1963-1964 va ser detingut, empresonat i jutjat al Tribunal d’Ordre Públic en tant que membre del comitè d’estudiants de la Universitat de Barcelona. Malgrat el càstig, no va abandonar el compromís. A començament del curs 1965-1966 l’estudiant de l’últim curs d’Econòmiques va ser nomenat responsable d’aquell comitè i, exercint la seva responsabilitat, va viatjar a París amb passaport fals, es va reunir amb l’executiva del PSUC i la breu trobada va activar la dinàmica que mesos després catalitzaria amb la Caputxinada. Andreu Mas-Colell, que havia après a pensar a les classes de Manuel Sacristán, encara recorda l’impacte d’escoltar l’indesinenter Jordi Rubió als Caputxins i així sentir-se part de la gran tradició del catalanisme culte i liberal.

Poc després començaven vint anys de trajectòria de màxim nivell als Estats Units –Minnesota, Berkeley, Harvard–, que va decidir tancar per posar el seu talent al servei del país atenent la proposta del president Pujol: impulsar des de la Generalitat un pla integral de recerca universitària i innovació. Probablement l’acció política de Mas-Colell ha estat la més brillant realitzada per un conseller durant l’últim quart de segle. Allò que en bona mesura permetrà a Catalunya seguir sent un referent de la ciència a Europa és gràcies a les seves decisions: donar suport a la UPF, activar el programa Icrea, apostar per centres de recerca com l’ICFO o el Supercomputador. La segona etapa al Govern, dirigint el Departament d’Economia, coincideix amb la crisi del deute i la necessitat d’uns ajustos pressupostaris com a condició necessària per a la sostenibilitat de l’autogovern. Qui vulgui comprendre aquell període ha de llegir Turbulències i tribulacions, de Carreras, Planas i Mas-Colell. L’ha de llegir qui vulgui entendre per què la Generalitat, ofegada pel Ministeri d’Hisenda, va apostar pel procés.

I ara el dinosaure amb caspa que és el Tribunal de Comptes ha decidit arruïnar Andreu Mas-Colell. A d’altres i també a ell, que segurament és l’intel·lectual més brillant del país. És repugnant. Aquesta institució nuclear, que es singularitza pel seu nepotisme descarat, normalment denuncia amb molt de retard irregularitats dels partits polítics. Mai o gairebé havia pres una decisió per altres delictes que afecten polítics. Ara sí. A l’ombra, un sector reaccionari de l’Estat està defensant una oligarquia provant de destruir trajectòries exemplars. Una vida que, en el cas de conseller MasColell, ens honora.

El Tribunal de Comptes ha decidit arruïnar l’intel·lectual més brillant del país