Sexe i depravació al Nord

Hi ha res més fascinant que l’amoralitat i la depravació en una societat culta i avançada? Ens escandalitza, però no podem deixar d’observar-la, encara que sigui per sentir que participem de la denúncia. Quan la depravació fictícia ja no ens fa ni pessigolles, n’arriba una fastigosament insuperable i basada en fets reals. És el cas d’aquesta poc recomanable sèrie noruega sobre quatre inversors ridículament milionaris, cínics, mesquins i poc interessants. Exit es titula, i va de l’existència absurda de personatges criats en una cultura masclista i falocràtica de prostitució, drogues i paradisos fiscals, a qui només els fa pujar la moral imposar-se i guanyar.

No t’ho pots ni creure: en un món de gent jove, milionària i viatjada, el que regeix el dia a dia a Oslo és l’avorriment, les orgies amb prostitutes, les ratlles de coca i el maltractament a les dones, guapíssimes però una propietat més, a qui culpabilitzen de la monotonia de les seves vides. Això justifica tot tipus de barbaritats: des de tenirles deprimides intentant quedar-se prenyades mentre ells s’han fet la vasectomia d’amagat a fotre-les fora quedant-se els fills sota amenaça d’incapacitar-les com a mares per dependre de fàrmacs. Per no parlar de la violència física.

Commésricaiconsentidaésunasocietat,més necessitat té d’humiliar i menystenir els qui hi ha prop. Però el que més sobta d’aquesta història de la qual s’estrena la segona temporada, filmada per un cineasta de 50 anys, Oystein Karlsen, molt reconegut a casa seva, és la impunitat. Com la impunitat garanteix una societat de depravats a l’Europa del segle XXI. I com la força física del sexe masculí sobre la del femení segueix regint el món. “Construeix el teu propi espai, així quan facis fora el teu marit no s’enfonsarà el teu món”. És el consell d’una dona a una altra a la sèrie. Sembla mentida, però encara estem així.