La Vanguardia (Català-1ª edició)
S’inaugura el pavelló que honrava Forestier
En ocasió de l’Exposició Internacional del 1929 la muntanya de Montjuïc es va veure poblada amb tota mena de pavellons. Els més nombrosos eren els consagrats a exhibir els productes nacionals o els forans; també eren rellevants els que exercien la representació oficial d’un bon nombre de països. Algunes marques comercials van aprofitar aquesta oportunitat tan bona per instal·lar-hi pavellons propis, com ara Can Jorba, HispanoSuiza, Nestlé, Rocall, Asland i Uralita. Alguns d’aquests edificis apareixien culminats amb una torre d’alçària desproporcionada, però amb el seu nom onejant als quatre vents complia com si es tractés d’una bandera.
La prestigiosa companyia Tabacos de las Filipinas, que des de feia anys mantenia al tram central de la Rambla la seva luxosa seu, va considerar inexcusable ser present en tan rellevant talaia propagandística d’abast mundial.
L’edifici va ser projectat per Antoni Darder, arquitecte que ja estava molt representat en el certamen, ja que havia creat uns pavellons tan preeminents com els d’Espanya, el de l’Art
Modern i el de les Missions. D’inspiració art déco, singularitzat el cos central en forma de U amb una alta torre que emergia d’un entorn enjardinat, va merèixer ser ancorat al cèntric passeig de Santa Madrona.
Al final de l’Exposició una sèrie de pavellons van ser conservats a fi de complir, a partir de llavors, una altra missió, i de caràcter permanent. Així doncs, aquest va ser el cas del de Tabacos de las Filipinas. Per la seva característiques, dimensió i emplaçament va passar a ser gairebé tot seguit un parvulari municipal (és l’Escola Bressol al peu del que ha passat a ser anomenat carrer Guàrdia Urbana), que incorporava el nom de Forestier. Es tractava d’un equipament que llavors ja va ser molt ben rebut pels veïns de Sants, Hostafrancs i el Poble Sec.
L’arquitecte paisatgista francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, gran professional de renom mundial que acaba de morir, rebia així aquest homenatge; després se li va dedicar un carrer. Barcelona tenia un deute amb ell. Cal reconèixer que va saber reconduir magistralment l’odiada muntanya de Montjuïc: de territori militar a ús lúdic ciutadà.
Va ser el 1915 quan Cambó ja el va seduir perquè convertís bona part d’aquella injuriada i abandonada muntanya en parc i en seu d’una gran exposició. La seva imaginació i creativitat van aconseguir transformar-la gràcies als pioners jardins Laribal, al posterior Amargós i al fascinant balcó panoràmic de Miramar. També va deixar la seva empremta en un punt sensible que exigia convertir el que havia estat plaça d’armes de la Ciutadella en un delicat parterre afrancesat que realcés l’entrada principal del Parlament de Catalunya.
El parvulari Forestier ja va ser inaugurat el 1932. Van presidir la cerimònia el conseller Tarradellas, en representació del president Macià, i l’alcalde Aiguadé.
Va ser preservat i rehabilitat com a parvulari municipal el 1932