La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’altra persecució nazi
El memorial de la Xoà de París recupera en una exposició la història i l’assetjament del col·lectiu homosexual, marcat pel nazisme i enviat a camps d’extermini
El marc és imponent: el memorial de la Xoà, al Marais parisenc. Rep els visitants amb les seves “parets de noms”: els dels 76.000 jueus de París (11.000 nens), deportats i assassinats als camps d’extermini. I acull, a partir d’avui, una altra memòria de perseguits, la dels homosexuals i lesbianes a l’Europa nazi. Als camps de concentració la insígnia groga dels jueus era l’únic grau inferior a la de color rosa, destinada a les persones que eren allà a causa de la seva condició sexual.
Però Florence Tamagne, especialista de la història de l’homosexualitat, autora d’un compendi sobre el període 1919-1939 a Berlín, Londres i París, i comissària de l’exposició, pretén “ensenyar no només l’amplitud de la persecució nazi, sinó també la riquesa de les subcultures lesbiana i gai des de principis del segle XX a Europa”. La mostra es basa en una gran quantitat de documents inèdits, d’Alemanya però també de França, i en una biblioteca conseqüent i poc coneguda.
“Perquè es tracta d’assenyalar la situació no només a Alemanya i Àustria, sinó als països dominats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial”. L’exposició aplega assajos i novel·les, especialment en alemany i francès, i imatges documentals. També exhibeix el Codi Penal alemany, obert a la pàgina de l’article 175, que des del segle XIX penalitzava les relacions sexuals entre homes.
Aquest article va prevaler durant dècades i només es va modificar el 1968 (República Federal Alemanya) i el 1969 (República Democràtica Alemanya). El país reunificat no el va revocar fins al 1994. A França, si la Revolució va abrogar el 1791 el delicte de sodomia, Vichy va perseguir l’homosexualitat des del 1942. Entre altres mesures instituïa una majoria d’edat diferenciada –amors heterosexuals, a partir dels 13 anys; homosexuals, a partir dels 21– que va subsistir quatre dècades.
La mostra, cronològica, evoca les primeres reivindicacions homosexuals amb aquesta comanda d’abrogació de l’article 175, el 1897, del sexòleg Magnus Hierschfeld, més tard perseguit pels nazis. Cabarets com ar ElDorado (Berlín) o Le Monocle (París) i balls transvestits com el Magic
City parisenc, tenen vida pública durant les primeres tres dècades del segle XX.
“Tret d’Àustria, que el penalitzava, el lesbianisme va ser generalment invisibilitzat”, explica Tamagne. Però a Alemanya una revista lesbiana va sortir mensualment del 1924 al 1933. I és que la mateixa ambigüitat que va permetre l’aliança de Stalin i Hitler va permetre “el to homosexual de les joventuts hitlerianes”, amb la valorització “d’amistats virils” i “d’una estètica homoeròtica ben visible a les escultures monumentals d’Arno Breker i Joseph Thorak o el cinema de Lieni Riefenstahl”, afirma Tamagne.
De fet, Ernest Rohm, cap de les SA, destacaments d’assalt, suport de la presa del poder per Hitler, “era un homosexual destacat”. Víctima propiciatòria de la ma
Per segon any consecutiu la temporada estival de l’Òpera de Roma es du a terme a l’imponent Circ Màxim, en lloc de les tradicionals Termes de Caracal·la, per respectar la distància entre el públic. Aquest any seran 26 nits d’espectacle a l’aire lliure que han arrencat amb una fosca versió d’Il Trovatore de Giuseppe Verdi, i que també inclourà una Senyora Butterfly pensada per la Fura dels Baus. / Anna Buj
CONEIXEU MÉS DETALLS DE LA TEMPORADA A
www.lavanguardia.com/cultura