La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els museus surten de l’armari
Set centres de Barcelona celebren el dia de l’Orgull Gai amb visites i activitats especials
Acomençaments del segle XX va aparèixer a Empúries el cap d’una estàtua romana de marbre amb unes faccions fines i uns cabells llargs i ondulats recollits en un monyo que van fer pensar als arqueòlegs que es tractava d’Afrodita. Però això va ser llavors. Ara estan convençuts que es tracta d’Apol·lo. La història de l’art no és una ciència exacta, i de vegades les mirades culturals condueixen a atribucions equivocades. Al voltant d’aquest bust, el Museu d’Arqueologia ha preparat un audiovisual que reflexiona sobre les convencions i les etiquetes de gènere, i el 4 de juliol acollirà una performance, Quan el marbre balla, que celebra la indefinició de l’escultura. Es tracta d’una de les moltes accions amb què set museus (la Fundació Miró, el MNAC, el Museu de Ciències Naturals, el del Disseny, el Marítim i els Museus de Sant Cugat) s’afegeixen al llarg dels mesos de juny i juliol al dia de l’Orgull Gai, que es commemora el dia 28.
“La iniciativa és molt important per a nosaltres, però també per als mateixos museus, perquè les mirades no són mai neutres”, assenyala el director del Centre LGTBI de Barcelona, Andreu Agustín. La iniciativa, que coincideix amb la revisió que estan duent a terme museus d’arreu del món, va partir del Grup de Treball Museus i Públics, que va veure la necessitat d’incorporar noves narratives des d’una visió de gènere i es va posar en contacte amb el Centre LGTBI, que li va brindar formació i l’assessorament de l’historiador i professor de la UB Víctor Ramírez Tur. “El projecte neix de la necessitat que el museu estigui menys buit de nosaltres, com diu Élisabeth Lebovici, perquè les seves col·leccions responen al retrat robot d’home blanc d’arrel colonial i segurament heterosexual, però les imatges tenen una força enorme per generar identificacions que ningú no pot controlar”.
Ramírez Tur és l’encarregat de Mirades insubmises al MNAC, museu pioner en aquesta relectura disruptiva de la seva col·lecció, que a través de visites guiades connecta el tema del calvari amb les vivències d’artistes que van donar visibilitat a la sida (Derek Jarman, Pepe Espaliú...), revisa la iconografia dels àngels sota el prisma de l’activisme intersex, rastreja com Sant Sebastià es converteix en icona gai i s’endinsa en la figura d’Ismael Smith, “la més explícitament instal·lada en les narratives queer del museu”.
Una altra gran aposta és la del Museu Marítim, que també amb Ramírez Tur com a comissari inaugura la setmana vinent l’exposició El desig és tan fluid com la mar, “que recull experiències sexoafectives protagonitzades per mariners en alta mar des del segle XVI fins ara mateix”. La Fundació Miró proposa “una aproximació en clau queer” a l’obra de l’artista a través d’Un cos com un univers, àudio de l’artista Blanca Arias amb música d’Edu Rubix que predisposa a endinsar-se a l’univers de Miró abans de traspassar les portes del centre. El Museu de Ciències Naturals acollirà una tertúlia protagonitzada per Judith Juanhuix, doctora en física i mare trans. Al del Disseny s’endinsen en la moda unisex, agender o genderless, a través de cinc vestits de la seva col·lecció. I el de Sant Cugat proposa un concurs per trencar tòpics entorn de l’amor i la sexualitat.
I el mateix Centre LGTBI acollirà el 10 de juliol Bestiari excitat, un taller i una cercavila amb les transvestides Ken Pollito i Norma Muere i les aportacions de Ramírez Tur.