La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ha nascut una dona de 14.000 anys
Apareixen al jaciment de Santa Linya, a la Noguera, restes d’una ‘Homo sapiens’ del paleolític superior: serà una mina per als arqueòlegs
La Linya és una dona que va viure fa uns 14.000 anys, que coneixem des d’ahir i que il·luminarà un període, el paleolític superior, de què a Catalunya hi ha escassa informació: hi ha poques Linyes. Aquesta va ser enterrada –possiblement de manera deliberada– a la Cova Gran del municipi de les Avellanes i Santa Linya (sí, d’aquí ve el nom) i ha estat localitzada per una investigació del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (Ceparq), dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La Linya va ser presentada a la cova per l’equip descobridor, liderat pel catedràtic de Prehistòria de la (UAB) Rafael Mora.
La Linya va ser una Homo sapiens. Va morir quan devia tenir al voltant de 25 anys i, pel que sembla, era de baixa estatura.
Va aparèixer a dos metres sota terra en aquest jaciment de la Noguera, que deu el nom a la mida del forat obert a la muntanya però que aviat farà referència al període d’història que ofereix i qui sap si als tresors científics que encara amaga.
Perquè la Cova Gran abraça un període de 50.000 anys d’història, amb restes fins fa uns 4.000 anys, des dels neandertals i primers Homo sapiens fins als primers agricultors i ramaders, i les expectatives són enormes.
És la primera vegada que hi apareix una resta humana del paleolític superior.
“Les restes de la Linya ens donen una altra oportunitat d’acostar-nos a les circumstàncies de la seva mort, però també a la seva vida i la dels seus contemporanis a la regió. I alhora són una peça clau per conèixer l’anatomia i el patrimoni genètic de les poblacions de caçadors-recol·lectors del final del plistocè del nord-est de la península Ibèrica”, destaca el director de l’excavació.
El primer que va sorgir de la Linya va ser una falange, a la campanya del 2020, i fins a la d’aquest any no se n’ha desenterrat el cos sencer; és a dir, el que en quedava: diversos ossos, però amb prou feines parts de vèrtebres, costelles i crani. Les anàlisis amb carboni 14 indiquen que va morir fa entre 14.350 i 14.100 anys, període del paleolític superior final.
Les investigacions sobre el clima apunten que, després de l’anomenat últim màxim glacial (fa entre 30.000 i 15.000 anys aproximadament), les condicions es van suavitzar en tot just cent anys, fa uns 14.700 anys, i es va establir un clima semblant al nostre. Va pujar la temperatura i va créixer la pluviositat, cosa que va generar importants canvis ecològics. D’això n’és testimoni la Cova Gran, i encara en seran més les anàlisis de la Linya.
“Analitzem, amb tota la prudència, si va ser dipositada allà de manera intencional. Ocupa el final d’un bloc, una espècie de tomba natural, i per les restes vegetals i roques que té a sobre intuïm que pot ser una espècie d’enterrament, de protecció, una manera d’evitar que fos víctima dels depredadors”, apunta Mora.
La Linya estava en posició de decúbit supí, habitual en els enterraments intencionals.
“No se’ns escapa la necessitat de ser cauts a l’hora d’afirmar que es tracta d’un enterrament intencionat”, afegeix Jorge Martinez-Moreno, investigador del Ceparq. “El tractament mortuori entre els caçadors-recol·lectors –afegeix– assenyala diverses possibilitats, que
El lloc de la troballa abraça 50.000 anys d’història, des del neandertal fins als primers agricultors
oscil·len entre un enterrament intencional, un enterrament secundari, una aportació parcial del cos, canibalisme o mort accidental”.
El cos de la Linya va aparèixer al fons d’una seqüència de set estrats arqueològics amb abundants restes lítiques, fauna i carbons, cosa que indica que el lloc podria haver estat utilitzat com a habitatge.
L’equip d’arqueòlegs busca si al voltant del cos s’hi podria haver col·locat aixovar, com passava habitualment als enterraments d’Homo sapiens.
Les anàlisis d’ADN oferiran possiblement una pila de dades sobre la seva alimentació, costums i, sobretot, els orígens i els moviments dels seus antecessors i possibles barreges amb espècies coetànies com els neandertals.