La Vanguardia (Català-1ª edició)
Buscar l’assassí de la teva germana
Cristina Rivera Garza publica ‘El invencible verano de Liliana’
L’estiu del 1990 Liliana Rivera Garza, estudiant d’arquitectura de vint anys, havia decidit deixar definitivament el seu xicot, però ell no ho va voler acceptar. El 16 de juliol va ser assassinada per aquest jove, un paio que li feia xantatge (quan no l’amenaçava amb un suïcidi) cada vegada que ella volia deixar la relació.
La seva germana, l’escriptora mexicana Carmen Rivera Garza (Matamoros, 1964), ha trigat trenta anys a reunir forces per obrir les caixes que guardaven totes les pertinences de la Liliana. Són escrits d’una jove que somiava acabar un doctorat i viatjar a Londres, que en el més profund del seu hivern personal havia descobert, com va escriure Albert Camus, un invencible estiu.
A més de recopilar opinions d’amics i familiars, Cristina Rivera Garza ha posat en ordre el puzle de la tragèdia que va viure la seva germana per poder, a la fi, tancar el cercle d’aquell dolor. Tot plegat a El invencible verano de Liliana (Literatura Random House). Ens contesta des del seu Mèxic natal i insisteix en la necessitat d’anomenar el feminicidi pel seu nom.
“A la meva germana la va matar un fill sa del patriarcat, un controlador, un mascle que no va acceptar un no com a resposta –explica l’autora–, i la va matar, també, una societat que es negava, i encara es nega, a dir les coses pel seu nom.
A Mèxic el feminicidi no es va tipificar fins al 14 de juny del 2012. Fins aleshores aquestes accions es denominaven “crims passionals”. Fins on és important canviar el llenguatge? Rivera Garza té clar que cal subvertir el llenguatge patriarcal i deixar d’explicar les històries dels feminicidis amb intenció d’exonerar el depredador i culpar la víctima. Sovint desemboca en la seva expressió de màxima letalitat”.
Explica que la va ajudar molt el llibre de Snyder, per entendre les dinàmiques que regeixen l’acció de les dones dins de relacions tòxiques i violentes. “Amb base a estudis, les dones agredides no deixen d’intentar aconseguir la seva llibertat. Però de vegades això comporta no contrariar aquest ós letal i macabre de la conducta de què depèn la seva vida”.
Què ha passat amb Ángel González Ramos, l’assassí de la seva germana? “El 1990 una jutgessa de la ciutat de Mèxic
“A la meva germana la va matar un mascle que no acceptava un no per resposta i una societat que l’avalava”
va trobar que hi havia prou evidències per girar una ordre d’aprehensió en contra seu. Des d’aleshores Ángel González Ramos està desaparegut, va fugir”. Espera que el llibre els ajudi a trobar-ne el rastre.
Les víctimes creuen que la seva parella arribarà tan lluny? “Mirant els seus escrits, crec que no va ser fins al final dels seus dies que la Liliana va començar a tenir por. Abans, com deixa escrit en alguna carta, havia acceptat que el seu ex-xicot era ximple i fins i tot agressiu, però no creia que fos una “mala persona”. El va anar coneixent més, disculpant-lo menys, però creient que podria enfrontar-se sola al patriarcat i guanyar-lo”.