La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barra lliure de Salgari
Leonor Mayor Ortega
Emma Orczy va crear el 1905 a La Pimpinela Escarlata un anglès que salvava de la guillotina aristòcrates francesos durant la Revolució i que, a l’estil de Clark Kent, amagava les seves proeses rere una disfressa de petimetre. El personatge d’Orczy és un d’aquests de les novel·les d’aventures de tota la vida, i ara Jesús Ulled l’ha recuperat a La última aventura de la Pimpinela Escarlata (Roca Editorial), una versió lliure que transcorre als anys vint del segle passat, poblada d’espies, robatoris, pistolers, escenaris luxosos i molts embolics.
La publicació d’aquesta novel·la va donar ahir a Ulled l’oportunitat de debatre amb Eduardo Mendoza sobre els llibres d’aventures que “llegíem quan érem joves”, sobre “les novel·les com les d’abans, que no tenen cap més pretensió que divertir”.
La xerrada, que van mantenir al migdia a l’hotel Alma, va portar els dos escriptors a criticar Jules Verne, que “no es pot llegir, malgrat que té grans idees”. “El llegíem a la col·lecció Cadete, perquè el traductor hi passava la tisora i simplificava un francès insuportable”, va recordar Mendoza.
Molt menys pesat era l’autor de novel·les de l’Oest Marcial Lafuente Estefanía, que no tenia inconvenient a resumir al màxim: “El protagonista anava a cavall i albirava 200 indis”. I continuava el relat amb un “morts els indis”, de manera que estalviava al lector els detalls d’una baralla a priori desigual.
Però el rei del mambo de les novel·les d’aventures és per tots dos escriptors Emilio Salgari, que “ara ho sintetitza tot”. “Salgari és matusser, però molt adolescent, i encara es pot llegir”. Barra lliure de Salgari.