La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aquesta Itàlia de Mancini juga en una altra categoria
Itàlia
Suïssa
Quina meravella de bloc ha muntat Roberto Mancini.
Aquesta Itàlia és una altra: res a veure, per exemple, amb la que havia quedat fora de la Copa del Món del 2018. Ni especula ni s’espera a l’últim minut per arravatar-se, per tenir un d’aquests moments italians, quan el cel sembla desplomar-se sobre els azzurri i llavors passa alguna cosa, una mena de miracle que els treu del conflicte i els permet transcendir.
La Itàlia de Mancini no juga a això. Més aviat arrenca pitjant l’accelerador, atordeix el rival, l’envolta i l’asfixia. La Itàlia de Mancini resol les coses en gran, que no es digui, i tan aviat clava tres gols als decaiguts turcs com practica l’acorralament als suïssos.
El seu triomf d’ahir a la nit, la segona victòria en els seus dos partits d’aquesta Eurocopa, ja li ha donat el passaport a vuitens de final. És la primera selecció que ascendeix aquell esglaó (com a resum dels seus últims partits, Itàlia suma 31 gols a favor i cap en contra).
Tot Itàlia és un cor perfecte. Les seves línies es mouen a l’una, el sistema defensiu és asfixiant, tothom ataca i tothom defensa, no hi ha vel·leïtats ni ensuperbiments. Marca un gol i continua a la recerca d’un altre. Té múltiples armes, i, a més a més, totes extraordinàriament eficients. Té el petit Insigne, musculós i potent, màgia a l’esquerra. Té Berardi, d’una banda, i Spinazzola, de l’altra, dos punyals als passadissos exteriors. I té Locatelli, prototip de futbolista italià a l’estil de Signori, de Roberto Baggio o de Totti, que ahir havia tret el cap a la graderia del seu Olímpic.
Són jugadors que no hi són, o això sembla, i llavors apareixen, no se sap gaire bé per on, i acaben tancant el partit. Dos gols va ficar Locatelli ahir a la nit (el tercer va ser d’Immobile, ja al 89). I amb tot això, Itàlia va destrossar Suïssa.
Els suïssos prou van fer d’aguantar el ruixat. No són el Brasil, però tampoc no són cap ventafocs. Tenen Shaqiri, tan petit i potent com Insigne. O Xhaka, el futur del qual, diuen, apunta cap al Roma.
La seva derrota els posa contra les cordes. Els suïssos necessiten guanyar Turquia a la tercera jornada si volen continuar vius.