La Vanguardia (Català-1ª edició)
Convencent Puado
L’Espanyol intenta renovar el seu jugador amb més projecció
Si calgués triar una paraula per definir la temporada de Javi Puado (25/V/ 1998, Barcelona), tothom que l’hagi seguit de prop coincidiria en l’adjectiu triat pel mateix futbolista: “Espectacular”. Amb aquest missatge a les xarxes socials i una imatge del seu debut amb l’absoluta, el davanter de l’Espanyol va donar per conclòs un any de somni, el de la seva consagració. Ara toca gaudir de les vacances, per bé que la desconnexió no serà total. Tampoc per al club blanc-i-blau, que abans de pensar en reforços per a la seva tornada a Primera vol tancar com més aviat millor la renovació del seu revaloritzat davanter. Al nivell mostrat a Segona (12 gols i 8 assistències) cal sumar-hi els seus gols decisius a l’Europeu sub- 21 i l’estrena golejadora inesperada en l’amistós d’urgència d’Espanya. És a la part més visible de l’aparador, i això, per a l’afició perica, és tan il·lusionant com preocupant.
Puado acaba contracte el 2022, i tant el del planter com el club han expressat públicament la voluntat per arribar a un acord. L’Espanyol va moure fitxa per primera vegada al mes de febrer, però malgrat la “bona predisposició” que hi ha i l’“optimisme” que es respira, la signatura no arriba. “Per convèncer un jugador s’han de complir dos factors: el projecte esportiu ha de ser il·lusionant i l’interès perquè es quedi ha de ser real. No dubto que és així”, assevera una veu autoritzada perica com és la de Luis García. L’asturià, entrenador actual del juvenil de la Damm, sap què és jugar en diferents posicions d’atac i rendir bé, una versatilitat de què també gaudeix Puado. “És molt aprofitable a dalt perquè té gol. Està ben dotat tècnicament i ataca els espais de manera constant”, desgrana.
La profunditat és una de les virtuts que també en subratlla Víctor Fernández, un clàssic de les banquetes del futbol espanyol, en especial del Saragossa. Va ser qui li va donar els minuts que no tenia a l’Espanyol l’any del descens. Només té bones paraules cap a Puado, a qui veu amb el “cap ben moblat”. Va estar a punt de fitxar-lo en l’edat de juvenil quan era el director del planter del Reial Madrid, però l’acord es va torçar a última hora. Ni el fitxatge frustrat pels blancs ni la seva greu lesió de genoll el 2016 van poder amb el jugador. Segons el tècnic, només “va alentir” la seva arribada a l’elit. “El Saragossa li va anar bé per ser conscient que podia ser important. Té les condicions ideals per ser un gran atacant. És un gran valor per a l’Espanyol i per al futbol espanyol”, remarca.
En cas que no renovi, el debat és si seria millor vendre’l –té una clàusula de 40 milions– o gaudirne un any al RCDE Stadium per intentar no patir a Primera. “Un traspàs seria la millor manera que el club en sortís beneficiat”, opina Luis García. Un escenari que no preveu. “Puado pot ser el davanter dels pròxims anys. Se sent perico, i millor que aquí no estarà a cap altre lloc”.
“Si no s’arriba a un acord, un traspàs seria la millor manera que el club en tragués algun benefici”