Manual de ‘networking’ amb mascareta

Hi havia moltes ganes de reprendre una mica de normalitat. Les jornades del Cercle d’Economia es van convertir ahir en una celebració del retrobament, d’aquella llum que s’albira al final del túnel amb l’avançament de la vacunació i la millora constant de les xifres d’afectats per la maleïda covid. Els socis del Cercle van omplir ahir de ganes i d’optimisme els esplèndids salons amb vista al mar de l’hotel W, una imatge omnipresent, la del mar Mediterrani i els primers turistes a les platges, que convida sens dubte a millors futurs. La reunió d’aquest any, després de l’obligada aturada del 2020, està sent de fet la primera gran trobada empresarial després de la covid. I com el principi de la recuperació, d’aquell esperat retorn a la normalitat, ho veien ahir els assistents a les primeres sessions. Recuperació, reconstrucció, enlairament, tornar a ser com érem, eren algunes de les expressions més escoltades.

L’esperança que l’obligació de portar mascareta comenci a aixecar-se, almenys en espais oberts, avançada pel president del Govern central, era també un tema recurrent. Perquè res no hi ha més difícil que fer networking amb mascareta... La situació arribava per moments a ser còmica, amb empresaris, economistes i periodistes mirant-se fixament per endevinar amb qui es tenia el gust de parlar. Àrdua tasca. I el següent pas, per descomptat, era posar-se d’acord en com se saluda: amb un xoc de punys? Amb el colze? A l’americana, amb la mà al cor?

Tenint tots un test d’antígens negatiu per poder accedir a la reunió, semblaria que alguns voldrien relaxar les mesures profilàctiques, però feliçment no es va veure ni un incompliment de la normativa. La situació, tot i això, es va complicar al còctel, a l’aire lliure, un cop acabades les sessions de treball. Cal continuar amb mascareta? Ens la traiem? Va quedar molt clar: s’imposa la necessitat d’un manual per al networking amb mascareta.

La d’ahir era per descomptat una jornada especial, amb la presència del Rei i del president de Corea del Sud, Moon Jae-in, en una de les primeres visites d’un cap d’Estat a Barcelona en molt de temps. També per la trobada del president de la Generalitat i Felip VI amb un grup d’empresaris. Això podria explicar l’àmplia assistència registrada ahir en les jornades, encara que tam

bé eren evidents les ganes de recuperar en gran aquest punt de trobada politicoeconòmic que són les jornades del Cercle d’Economía.

Tant el president del Cercle, Javier Faus, com el president Pere Aragonès i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van voler enviar un missatge d’optimisme de cara al futur més pròxim. Als passadissos de l’hotel W s’escoltaven també paraules en la mateixa línia: ho diuen els experts del Banc d’Espanya, de l’OCDE, de la Comissió Europea, però els empresaris i acadèmics aquí reunits estaven també convençuts que la recuperació serà un fet a partir del segon semestre d’aquest any. I no només això, el missatge anava en la línia de conjurar-se, de sumar forces per fer-la possible com més aviat millor.

Una recuperació inclusiva i amb respecte a la diversitat va ser una de les claus del debat entre els primers executius d’algunes de les primeres empreses d’Espanya: Ana Botín, presidenta del Santander; Pablo Isla, d’Inditex; i José María Álvarez Pallete, de Telefónica; amb un moderador d’excepció, Marc Puig, president de Puig i vicepresident del Cercle. Botín va aprofitar per enviar un missatge feminista, defensant que les dones sí que volen ocupar càrrecs directius, però han de lluitar amb “un impost a la maternitat” que les castiga i que no existeix per a la paternitat.

I vam descobrir que hagués volgut dedicar-se a crear la seva pròpia empresa, que Pablo Isla volia ser escriptor, Álvarez Pallete futbolista i Marc Puig... astrofísic.

Recuperació, reconstrucció o arrencada econòmica eren les paraules més escoltades

Aragonès no hi va anar a buscar la benedicció de la burgesia, que, per boca de Faus, va mostrar diferències

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no va anar ahir al Cercle a buscar l’aprovació de la burgesia barcelonina al seu programa econòmic. A tall de benvinguda, el president del Cercle, Javier Faus, va desgranar, en la seva presentació del responsable públic, un educat recompte de les diferències que el poder econòmic manté amb el Govern de la Generalitat –inestabilitat política, pressió fiscal, participació del sector privat en els programes públics d’inversió, regulacions diverses–, per acabar apel·lant al nou clima polític a fi que, al paquet del diàleg, s’incloguin també els anhels empresarials.

L’elit econòmica es va congregar ahir a la Barceloneta, a l’hotel on es fa la reunió del Cercle, com feia molt de temps que no passava. Les darreres edicions de Sitges van registrar inscripcions irregulars i assistències fugaces. Ahir es va concitar un autèntic moviment d’autoafirmació després de gairebé dos anys d’enclaustrament. A les ganes de recuperar la normalitat de les assemblees presencials i el contacte directe es va afegir el desig empresarial de deixar constància que la sortida de la pandèmia està sent molt més vigorosa del que s’havia anunciat. Els assistents volien explicar-ho i compartir-ho. No hi ha més debilitat després de la crisi, vindria a ser el missatge. La burgesia vol fer acte de presència. Un actitud que encara haurà de resistir la prova dels fets. De moment, la participació ahir dels tres primers espases de l’empresariat espanyol, Ana Botín (Santander), Pablo Isla (Inditex) i José María Pallete (Telefónica), va servir per insuflar ànims en aquell retorn a la palestra.

Potser per això, la freda reacció d’Aragonès a les peticions de Faus no va refredar l’eufòria de l’audiència. Malgrat que el president no només va descartar canviar de política impositiva. Li va explicar que probablement hi haurà pujades. I, tenint en compte l’aritmètica parlamentària al

Congrés de Madrid, les reflexions d’Aragonès no valen només per al Parlament de Catalunya. També va defensar mesures amb molt mala premsa entre els socis del Cercle, com la llei catalana de control dels lloguers, recorreguda aquesta mateixa setmana pel Govern de Pedro Sánchez, davant el Constitucional.

Serà que les penes, amb pa, sempre ho són menys, es podria pensar. En aquest cas en la forma d’un abrupte, gairebé violent, raig d’activitat econòmica, embossada per la pandèmia i al que esperen sumar-li la injecció de diners europeus que ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va confirmar a Madrid.

Finalment, Aragonès els va semblar menys reptador. Per les seves formes tranquil·les. Però també perquè, després de les seves paraules als empresaris, va tornar al cap d’unes poques hores al front marítim barceloní, en aquest cas per assistir a una trobada amb el Rei i un reduït grup d’empresaris catalans i coreans. Punt final, estació de trànsit, al sainet del dia anterior, quan el Govern va anunciar assistències i absències al sopar que el Cercle oferia a Felip VI.

Després de la tempesta de la Seat el març passat, quan el Govern no va ser present en un acte rellevant de la multinacional automobilística alemanya perquè participava el Monarca, Aragonès ha ofert una via intermèdia per mostrar proximitat amb l’empresariat. El president sap que els fets de Martorell van suposar un enorme desgast polític i ha decidit reduir-lo al màxim amb aquest nou episodi. Les reaccions recollides ahir entre els empresaris assistents a la reunió indiquen que el gest ha estat valorat, però continuen considerant-lo insuficient.

En aquesta primera jornada, els principals protagonistes sembla que hagin cobert els seus objectius. Aragonès, davant un públic fred envers les seves idees, ha mostrat un perfil conciliador sense estridències. El Cercle ha recuperat el seu perfil. I el Rei ha rebut el suport d’una part molt representativa de la burgesia catalana.

L’elit econòmica reivindica el seu vigor, el Cercle recupera el seu paper i exhibeix el suport al Monarca