La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Suprem dels EUA salva per tercera vegada la llei sanitària d’Obama
Un tribunal de majoria conservadora resol contra una obsessió del trumpisme
L’Obamacare és com l’au fènix: sempre reneix.
Els republicans, en especial els ultres trumpistes, van convertir la llei d’atenció sanitària promulgada per l’expresident Barack Obama en anatema. En aquesta regulació van entreveure l’amenaça contra els privilegiats i un antecedent perillós cap al model de sanitat pública canadenc o europeu.
Una vegada més, i ja en són tres, en aquesta ocasió amb el banc dels acusats judicial més decantat del costat conservador en dècades, el Tribunal Suprem dels Estats Units va avalar ahir la llei rebutjant la proposta de l’administració Trump per anul·lar del tot l’Affordable Care Act (ACA).
El Suprem, amb un resultat de 7-2, va descartar la petició perquè els demandants no van patir el tipus de dany directe que els dona dret a demandar i, per tant, no tenen competències en la matèria.
D’aquesta manera, el tribunal no arriba a entrar en el rovell de l’ou del que se’ls va plantejar: si el nucli d’aquesta llei es podia mantenir sense una disposició que inicialment requeria que la majoria dels nord-americans adquirissin una assegurança o bé afrontessin una multa.
Aquesta tercer envit sorgeix de la decisió del Congrés, el 2017, de suprimir aquesta sanció per no adquirir una assegurança sanitària, allò que a l’Obamacare se’n va dir “mandat individual”. Els demandants van deduir que la llei era anticonstitucional i s’havia d’anul·lar.
Aquest nova negativa permet que l’ACA continuï en funcionament donant cobertura a uns 31 milions de nord-americans. En vigor durant els últims 11 anys, aquesta normativa ha guanyat en popularitat i el seu futur sembla que està garantit.
Els damnificats en cas d’una sentència oposada haurien estat els adults de baixos ingressos. Però a més, milions de nord-americans haurien perdut les seves assegurances privades, inclosos joves a qui la llei garanteix estar adscrits al pla dels pares fins a complir els 26 anys i famílies amb ingressos prou modestos per requerir ajuts en els seus pagaments. Sense oblidar que hauria eliminat la protecció als ciutadans amb problemes de salut passats o presents i que tinguessin condicions preexistents.
El cas que ha arribat al Suprem es va iniciar a Texas i va rebre l’aval d’estats republicans i la firma del mateix Trump, sempre àvid d’eliminar tot el que portés el segell del primer president negre dels EUA. I encara més si és una llei popularitzada amb el cognom Obama.
El plet va tenir un recorregut reeixit en jutjats menors, fins que ha arribat al punt màxim.
La resolució del Suprem també marca els límits de fins on pot arribar l’agenda republicana per obtenir rèdits als jutjats i no al Congrés, malgrat que disposi d’una sòlida majoria al Suprem.
Els magistrats indiquen que destruir aquesta llei, com els conservadors van intentar el 2012 i el 2015, ha de passar per la política i no pas pels tribunals.
Els plans de l’anterior president s’escriuen amb línies tortes. Part del seu testament va consistir a nomenar tres jutges de l’Alt Tribunal. Trump va pensar que aquesta circumstància li garantia entrar a la història com el constructor d’un model conservador de país que podria prescindir de les decisions legislatives.
El vot va ser de 7-2, i només un dels tres jutges nomenats per Trump, Gorsuch, va dissentir de la majoria
Malgrat el nomenament exprés de la magistrada Amy Coney Barrett, el Suprem no va donar validesa a les falsedats del robatori electoral i ara vota una altra vegada a favor de l’Obamacare.
Amb el jutge Samuel Alito, només un dels nomenats per Trump, Neil Gorsuch, es va pronunciar contra la llei sanitària. “Una gran victòria del poble”, va remarcar la Casa Blanca. El llegat d’Obama és una llei d’acer inoxidable davant la cultura dels privilegis. “L’ACA és aquí per quedar-se”, va recalcar Obama en un comunicat. “Necessitem reforçar-la i expandir-la”, va afegir. La seva norma ha impulsat la reivindicació cada vegada més estesa d’una sanitat universal per a tothom.