La Vanguardia (Català-1ª edició)
El tomb a l’esquerra comença a passar factura electoral a Boris Johnson
Els liberals arrabassen als ‘tories’ un escó que era seu des de fa mig segle
L’Anglaterra pròspera del sud, dels suburbis i del camp està plena de llocs on es diu que a un ruc se li posa la rosassa blava que és l’emblema dels conservadors, i guanya de llarg les eleccions. Però l’alineament electoral està canviant, i els tories han perdut davant els liberals una d’aquelles circumscripcions seves de tota la vida, la de Chesham i Amersham (al nord-oest de Londres), i a més per golejada (56% a 35%).
Boris Johnson no pren el típic full english breakfast (ous, salsitxes, cansalada, xampinyons...) des que la seva dona Carrie el va posar a dieta, però ahir se li van indigestar fins i tot els cereals i l’aranja quan de bon matí es va assabentar que l’amplíssima majoria obtinguda en aquell districte en les eleccions del 2019 s’havia evaporat. No és cap drama per a l’actual legislatura, però sí un avís força seriós.
A Anglaterra, en termes electorals, hi ha hagut una muralla roja (els bastions industrials laboristes del centre i del nord on n’hi havia prou amb cantar La internacional per guanyar) i una muralla blava conservadora (el territori dels pensionistes, els petits comerciants, els vicaris, els aristòcrates del camp, els personatges de les novel·les d’Agatha Christie...). El Brexit i el populisme nacionalista de Johnson han esfondrat la primera. La segona continua dreta, però ja han caigut unes quantes pedres.
El problema de Johnson, com en el Brexit, és que no ho pot tenir tot. Si vol donar a les classes obreres del nord infraestructures, hospitals i més qualitat de vida, ha de ser apujant els impostos dels votants del sud i augmentant encara més l’endeutament públic, que és anatema per als tories tradicionals, partidaris d’una probitat fiscal i una austeritat que a ells no els afecta particularment. En el cas de Chesham i Amersham, s’han rebel·lat contra la construcció d’un ferrocarril d’alta velocitat (HS2) que per als habitants de Leeds reduirà la distància amb la capital i crearà llocs de treball, però per a ells no és més que un inconvenient, un tren que passa pels jardins de casa seva, destrueix el paisatge i causa embussos de trànsit.
Diversos factors estan erosionant la muralla blava, però el més important de tots és la promesa de Johnson de construir 300.000 nous habitatges populars a Anglaterra, i que un algoritme decideixi en funció de l’oferta i la demanda en quins llocs. Per a molts votants tories del camp és una tragèdia, perquè l’aparició de blocs monstruosos de pisos o humils cases adossades als seus pobles i petits ciutats disminuirà el valor dels seus habitatges i potser els animi a vendre-les i marxar. La societat anglesa, cal no oblidar-ho, és molt classista.
Els votants conservadors tradicionals donen suport al seu partit per impedir l’arribada al poder de l’esquerra, i per pagar menys impostos i tenir un govern que estimuli el creixement econòmic. La primera raó ha desaparegut, perquè el Labour està greument ferit (com es va veure a Chesham, on només va obtenir 600 vots, al darrere dels Verds). La segona també trontolla en virtut del coqueteig de Johnson amb la socialdemocràcia, les polítiques mediambientals i el dirigisme econòmic. A fi de pagar els ajuts de la pandèmia, les càrregues fiscals, el dèficit i el deute no baixaran sinó que pujaran, com la inflació.
És irònic que després del Brexit el Regne Unit s’hagi alineat amb la Unió Europea pel que fa als nivells de despesa pública.
En llocs com Chesham i Amersham, el Labour no és una amenaça, però els liberals, sí. I també ells poden causar estralls a la històrica muralla blava.
L’èmfasi a igualar el país disgusta els votants conservadors de l’Anglaterra rural, pròspera i meridional