En els 80 anys de la Gran Guerra Pàtria

Imagineu-vos una imatge idíl·lica: la matinada estiuenca, havent passat els exàmens escolars, milions de joves soviètics dormen somiant amb les perspectives que la seva vida podria proposar-los. De sobte aquest ordre natural es va interrompre amb l’horrible soroll dels bombardejos aeris.

Així, sota el canoneig de l’artilleria i aeronaus militars a les quatre de la matinada del 22 de juny del 1941, l’Alemanya nazi va efectuar la pèrfida agressió contra el nostre país que va sumir tots els habitants en els horrors de la guerra. La Unió Soviètica va perdre més de 27 milions de vides. Fa 80 anys va esclatar la Gran Guerra Pàtria. El 22 de juny Rússia celebra el dia de la Memòria i Dolor, commemorant les víctimes de la Gran Guerra Pàtria. Aquest atac es va convertir en l’apogeu d’una sèrie d’accions agressives del règim de Hitler, que violava descaradament les normes bàsiques del dret internacional, saquejava i cometia atrocitats als països ocupats. La invasió de l’URSS, sota el títol d’operació Barba-roja, va ser preparada detalladament pels estrategs hitlerians com a “guerra llampec”.

Acostumats a les victòries fàcils al front occidental (Dinamarca va capitular en sis hores, els Països Baixos en cinc dies, Bèlgica en 18 dies, França en un mes i 12 dies, etcètera), planejaven derrotar la Unió Soviètica en sis o vuit setmanes. Cal prendre en consideració que tota la indústria dels països ocupats va ser posada al servei de la màquina de guerra alemanya, que també va absorbir masses de col·laboracionistes dels nazis de tot Europa.

Tot i això, les derrotes inicials durant els primers mesos de la guerra no van soscavar l’esperit de l’Exèrcit Roig i tota la població de l’URSS. A la batalla de Moscou (30/IX/1941-31/XI/ 1942), el mite de la invencibilitat de la Wehrmacht es va esvair. Aquesta batalla va resultar ser una fita decisiva en tot el curs posterior de la guerra. Hi van seguir la de Stalingrad, Kursk i altres de no menys glorioses.

Cal informar que la lluita contra el nazisme era qüestió de vida o mort per al poble soviètic, ja que es tractava de la seva esclavització i exterminació perquè els pobles de l’URSS, segons la ideologia hitleriana, eren “untermenschen”, és a dir, “subhumans”. Un exemple clar de la crueltat del militarisme nazi és el setge de Leningrad, acompanyat per bombardejos diaris. Aquest crim a sang freda va causar la mort de fred i fam de 642.000 civils durant 900 dies de setge.

No oblidarem mai com lluitàvem colze a colze contra el nazisme juntament amb els nostres aliats. Va ser un exemple de la unitat que va ajudar a alliberar el món de “la pesta bruna”.

Fins avui Rússia es manté ferma en les posicions de preservar la memòria històrica d’aquestes pàgines heroiques i s’oposa a qualsevol intent de revisar els resultats de la Segona Guerra Mundial així com les decisions del Tribunal de Nuremberg, cosa que s’expressa en l’aprovació anual per l’Assemblea General de l’ONU del projecte de resolució contra l’heroïtzació del nazisme (el 2020 la van avalar 130 estats).

La Segona Guerra Mundial i la Gran Guerra Pàtria van ser una dura prova per a tot el món civilitzat. Per tant, la crida “Mai més!” no s’ha d’oblidar en nom del futur de la humanitat.

Rússia es manté ferma a preservar la memòria històrica i s’oposa a qualsevol intent de revisar la II Guerra Mundial