La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els bisbes dels EUA mouen fitxa per negar la comunió a Biden
La norma proposada vol castigar l’aval dels polítics catòlics a l’avortament
La pugna política pel dret a l’avortament als Estats Units ha assolit una nova cota amb la decisió de la Conferència Episcopal del país nordamericà de redactar un nou document sobre el significat de l’eucaristia que permetrà vetar la comunió als polítics que defensin la interrupció voluntària de l’embaràs, decisió que inclou el president Joe Biden.
Després de diversos dies d’intensos debats teològics, la iniciativa va ser adoptada ahir per 168 vots a favor i 55 en contra. El Vaticà havia demanat als bisbes dels EUA, per diferents vies, que no permetessin que la comunió es convertís en una arma política. L’eucaristia “no és el premi dels sants sinó el pa dels pecadors”, ha dit aquest mes el papa Francesc.
L’ala ultraconservadora de la Conferència Episcopal Nord-americana
va aconseguir, però, fer valer la seva opinió que aquesta era una “oportunitat històrica” per fixar la seva posició en aquest afer. “Ens juguem la nostra credibilitat. Tot el país ens està mirant. Si no actuem de manera valerosa, clara i convincent, com esperar que ens prenguin seriosament en altres temes?”, va plantejar l’arquebisbe de San Francisco, Salvatore Cordileone. El seu homòleg a Madison, Donald Hying, va acusar Biden de tenir “l’agenda més proavortament de la història”.
Els arguments també van ser vehements a l’altra bàndol. “L’eucaristia es convertirà en una nociva arma de baralles partidistes. Serà impossible impedir-ne la utilització política”, va advertir l’arquebisbe de San Diego, Robert McElroy, que va plantejar que donar prioritat a l’avortament perjudicarà a la seva capacitat per parlar de temes “com la condemna de la pobresa, el racisme i la destrucció del medi ambient”. Tindrà “conseqüències destructives”, va dir.
Malgrat l’alegria amb què molts catòlics i el mateix papa Francesc van acollir l’elecció del segon president catòlic de la història dels Estats Units, els seus bisbes mai han ocultat els recels cap a Biden a causa de la seva posició sobre l’avortament.
Un capellà de Carolina del Sud no va deixar combregar el president perquè accepta la interrupció de l’embaràs
Encara que diu que personalment accepta la posició de l’Església catòlica en el tema, el demòcrata no creu que pugui imposar-la als altres, i als anys noranta es va afegir a la posició que l’avortament ha de ser “segur, legal i poc habitual”, una definició encunyada per Bill Clinton. Catòlic practicant, el president va a missa cada setmana i rep la comunió tant a Washington com a Delaware, on sap que els bisbes estan d’acord que la rebi.
Però des que el 2019, en plena campanya de les primàries demòcrates, un capellà de Carolina del Sud l’hi va denegar argumentant la seva posició sobre l’avortament, Biden es cuida molt de quines esglésies visita quan va de viatge. Després de la seva elecció com a president, la Conferència Episcopal va crear un grup de treball per debatre sobre el sagrament i les posicions dels polítics sobre l’avortament.
Aquest és el fòrum que ara ha proposat –amb èxit– de redactar un document que es debatrà a la tardor sobre la “coherència eucarística”, que inclourà un capítol específic dedicat als polítics i altres figures públiques.
A la pràctica, la decisió final quedarà en mans de cada bisbe a escala local. Encara que és legal a escala federal des del 1973, l’avortament està lluny de ser un assumpte tancat en la societat nord-americana.