La Vanguardia (Català-1ª edició)
El copilot de la Casa Blanca
Fins i tot a Washington, on les fronteres entre l’àmbit professional i el que és personal són tan poroses i la vida, tan condicionada per les vicissituds de la política, hi ha vegades en què es pot estar, literalment, massa a prop d’aquesta.
El 2 de novembre del 1979, el diari de la Universitat de Georgetown informava de la desqualificació de diversos candidats a les eleccions al Senat d’estudiants. Entre els sancionats, un jove d’Indiana anomenat Ron Klain que van agafar fent campanya a menys dels 15 metres reglamentaris de les urnes. “La multa per aquella violació (un dòlar), sumada a altres violacions relatives als cartells van situar Klain per sobre del límit legal de despesa de 15 dòlars i va ser la base per a la seva expulsió”, informava.
Klain va protestar, però no va servir de res, com tampoc no servirien de gaire les seves demandes 20 anys després quan va treballar amb Al Gore durant el recompte de les eleccions presidencials a Florida. L’incident universitari no va apaivagar la seva passió per la política. No ha tornat a estar mai gaire a prop d’ella, però tampoc no l’ha tinguda mai gaire lluny. El novembre del 2020 Joe Biden el va nomenar cap de gabinet, càrrec amb què l’advocat va prendre possessió del seu despatx a la Casa Blanca al gener.
Nascut a Indianapolis el 1961 en una família jueva de classe mitjana, va ser el primer dels seus que va a la universitat. Després de Georgetown
va estudiar Dret a Harvard, on es va graduar cum laude i va dirigir la prestigiosa revista Harvard Law Review. Va tornar a Washington i va fer pràctiques al Tribunal Suprem abans de creuar l’esplanada del Capitoli per treballar al Senat, d’on no es mouria en anys.
El seu perfil, ple d’anades i vingudes entre el sector públic i el privat, és la quinta essència de Washington. El 1989 Klain va començar a treballar com a assessor del president de la comissió d’Afers Judicials, un senador per Delaware anomenat Joe Biden. Ho va deixar el 1992 per anar-se’n a la campanya presidencial de Bill Clinton com a conseller i entrenador de debats, funció que ha exercit amb tots els candidats demòcrates recents. Clinton se’l va emportar a la Casa Blanca com a assessor.
El 1995 el vicepresident Al Gore el va fitxar com a cap de Gabinet, càrrec que va deixar el 1999 per passar-se al sector privat quan el demòcrata es va presentar a les eleccions presidencials. El tortuós desenllaç de les eleccions el va tornar a portar al costat de Gore, aquesta vegada com a cap de l’equip jurídic que va reclamar el recompte dels vots a Florida, una polèmica immortalitzada a The Recount, amb l’actor Kevin Spacey en el paper de Klain. El final és de sobres conegut: el Suprem va ordenar aturar el recompte i va sentenciar la cursa a favor de George W. Bush.
Amb els republicans a la Casa Blanca, Klain va treballar diversos anys com a advocat i lobbista. La victòria de Barack Obama el va tornar a acostar al poder. El seu excap, el llavors vicepresident Biden, el va fitxar com a cap del seu gabinet el 2009, i va exercir fins al 2011.
El seu paper en l’aplicació de la llei de recuperació econòmica aprovada en resposta a la crisi de les subprime va ser un dels actius que els analistes van esmentar al novembre en valorar el seu fitxatge com a cap de Gabinet de Biden. En plena pandèmia, també es va recordar la seva aplaudida gestió de la crisi de l’ebola, missió per a la qual Obama el va recuperar l’octubre del 2014 i que va donar per acabada el febrer del 2015.
A diferència d’altres caps de gabinet, Klain no opera des de l’ombra sinó a plena llum del dia