Sánchez i Draghi subratllen el pes d’Itàlia i Espanya a Europa

El primer ministre italià situa la cohesió social a l’agenda compartida

Espanya ha rebut aquesta setmana l’aval de la Comissió Europea al seu pla de recuperació i resiliència i Itàlia està pendent d’obtenir-lo les properes setmanes, amb la qual cosa culminarà la primera barrera que tenen davant els dos països per accedir als 69.500 i 81.00 milions d’euros en subsidis directes que rebran respectivament.

Espanya i Itàlia han batallat des que va esclatar la pandèmia del coronavirus per disposar d’aquests recursos, al principi amb la demanda dels denominats coronabons que van derivar definitivament en l’impuls dels fons Next Generation. Aquest projecte comú va ser el que es van posar en relleu ahir el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el primer ministre italià, Mario Draghi, a Barcelona.

Sánchez va enaltir l’aliança hispanoitaliana, durant la seva intervenció en l’obertura del XVII Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia, organitzat per Foment del Treball, la patronal catalana dirigida per Josep Sánchez Llibre, i coordinat per Josep Antoni Duran i Lleida.

El president va remarcar que l’aliança entre els dos països va permetre impulsar l’aprovació d’aquests recursos per superar les conseqüències de la pandèmia, amb un pes que va comparar amb el que mantenen França i Alemanya al si de la Unió: “Si alguns defineixen l’eix francoalemany com un pulmó que insufla aire al progrés europeu, l’aliança entre Espanya i Itàlia és una mena de cor del projecte europeu”, va valorar.

El president va recordar que Espanya i Itàlia representen “la tercera i la quarta economia de la Unió Europea”, i un 25% del PIB de la Zona Euro, de manera que “som capaços de fer bategar al continent al ritme d’iniciatives que parteixen d’enormes semblances”. De fet, va remarcar que els fons Next Generation “no haurien estat realitat

sense l’aportació, el debat i la dinamització dels governs d’Espanya i Itàlia”, cosa que evidència que “junts tenim més influència i som més forts” per fer front als reptes comuns, entre els quals va citar la

immigració, un assumpte que cobra especial interès a les portes del pròxim Consell Europeu. Allà, els dos països reclamaran a la UE un pacte de migració i asil que tingui en compte la visió dels països de

primera entrada.

La col·laboració entre els dos països també té per davant una altra parada. Itàlia ostentarà durant el 2021 la presidència de torn del G20, i Sánchez i Draghi van mostrar ahir la seva predisposició a col·laborar en temes de fiscalitat internacional, canvi climàtic i salut global.

Aquest era un dels primers viatges fora d’Itàlia de Mario Draghi des que al febrer va prendre possessió del càrrec. Durant el seu parlament a Foment va advocar per

COL·LABORACIÓ El cap de l’Executiu posa com a exemple el paper dels dos països en els fons europeus

EL FUTUR El dirigent italià advoca per una recuperació ràpida però “justa i sostenible”

“reforçar el model social europeu perquè estigui a l’altura dels nostres temps”. Després de remarcar la necessitat de construir una UE més “moderna, competitiva i solidària” que superi les divisions entre nord i sud, va apostar per fer que la recuperació econòmica sigui ràpida, però també justa i sostenible.

Draghi també es va endinsar en les debilitats que arrosseguen Espanya i Itàlia i que reforcen la necessitat de col·laboració. Entre les quals va al·ludir als “mercats laborals fràgils”, amb altes taxes d’atur juvenil, així com a les “vulnerabilitats” per l’emergència climàtica dels dos països. El dirigent italià va animar a aprofitar l’oportunitat que representen els fons Next Generation, “una ocasió única” per resoldre aquestes deficiències i que “no són només xifres, objectius i terminis”, sinó que simbolitzen que la Unió Europea té “una idea compartida de futur”. Davant l’oportunitat, “junts som més forts”, va coincidir amb Sánchez.

Més informació en Economia