Ayuso, elegida presidenta en un ple agre amb Vox de protagonista

Isabel Díaz Ayuso és altra vegada presidenta de la Comunitat de Madrid gràcies als vots del seu propi grup parlamentari –que des del 4 de maig té 35 diputats més que en l’anterior legislatura– i de 12 diputats del grup ultra, Vox.

La dirigent madrilenya va explicar la seva reelecció en termes que transcendeixen la política regional: “Probablement –va dir– el que comença avui és el final del sanchisme a Espanya”.

Està convençuda que el seu govern és la falca que acabarà doblegant el Govern de Pedro Sánchez, a qui, una vegada i una altra, no es cansa de retreure la responsabilitat dels mals que afligeixen el país i la comunitat.

En la segona sessió d’investidura celebrada ahir va tornar a reiterar els seus retrets, però, en aquesta ocasió, la seva aliada i alhora competidora, Rocío Monasterio, de Vox, va aconseguir arrabassar-li el protagonisme amb una bravata sobre la immigració que va desencadenar una sèrie d’interrupcions que es van saldar amb l’expulsió d’una de les diputades de Podem.

La sessió d’ahir havia de servir perquè l’oposició, des d’ara liderada per Mónica García de Més Madrid –que va prendre el lloc de segona força electoral al PSOE– exposés els seus retrets a la nova aliança de govern de la capital d’Espanya.

L’esquerra en ple deplora que el PP hagi travat una aliança amb el grup ultra, tot i que sembla evident que avui dia els populars no tenen cap altra opció per garantir-se l’estabilitat.

Vox, que ha lliurat els seus vots a Ayuso sense demanar-li a canvi d’entrar a formar part del govern regional, sí que li va plantejar algunes contrapartides de tall molt ideològic. En primer lloc, la derogació de les lleis que protegeixen els col·lectius LGTBI vigents a la Comunitat i, en segon terme, “tancar Telemadrid”.

Aquesta última demanda no li costarà de complir a Isabel Díaz Ayuso, que sempre ha considerat la televisió pública de la comunitat un enemic per batre. I respecte a la primera petició, queda per veure com la presidenta fa compatible una pèrdua de garanties per a la comunitat LGTBI amb la seva inveterada convicció liberalista.

Al final de la sessió un dels que va anar a felicitar la presidenta va ser Miguel Ángel Rodríguez, el seu assessor i l’estrateg que l’ha impulsat cap a aquesta victòria i, potser, més enllà.