La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aragonès i Puigdemont avisen que amb l’indult no n’hi ha prou
El president vol recuperar les relacions perdudes amb la UE
Atès que en política els cerimonials pesen molt, ahir Pere Aragonès i Carles Puigdemont van escenificar un acostament de les seves respectives formacions amb la reunió que van mantenir tots dos a Waterloo. Ambient aparentment distès en la primera visita d’Aragonès com a president de la Generalitat a l’altre president, després dels repetits frecs a frec entre ERC i Junts.
Una reunió que va tenir lloc al mateix temps que Pedro Sánchez tancava les jornades del Cercle d’Economia a Barcelona. Amb les paraules de Sánchez, la seva anunciada conferència de dilluns al Liceu i el pronunciament de dimecres dels empresaris a favor de l’indult, Aragonès i Puigdemont es van haver de manifestar respecte a la qüestió. Tots dos van mantenir que és una iniciativa benvinguda però no suficient.
“Seran un pas, però vull recordar que no són la solució”, va dir Aragonès,
per afegir que “no són la solució a un conflicte polític de fons que té un abast molt més profund, i amb indults no se soluciona tota la repressió”, amb referència a la situació dels que s’han traslladat a Bèlgica i als encausats per temes penals o al Tribunal de Comptes.
“L’endemà dels indults, cap de les carteres catalanes obertes no quedarà tancada”, va afegir Puigdemont, per subratllar que si bé suposaran un alleujament per a les persones que sortiran de la presó, “no és una solució política al conflicte polític”.
Per la seva part, Aragonès va dir va precisar que les propostes per determinar el futur polític de Catalunya s’han d’abordar amb el Govern, cosa que espera poder dur a terme en la pròxima reunió amb el president espanyol, prevista per a l’última setmana d’aquest mes, tot i que sense data fixada encara. “Per tant, estic disposat a tractar de qualsevol assumpte i a deixar clares les nostres propostes, com són l’exercici del dret d’autodeterminació i una amnistia per posar fi a la repressió”, va dir el president.
Sobre els contactes amb el Govern espanyol, Puigdemont també es va pronunciar marcant la diferència entre diàleg i negociació, i apuntant que “caldria entrar en el concepte de taula de negociació”, perquè el diàleg es pot mantenir, però no és necessàriament una negociació, que ha de partir del reconeixement mutu.
D’altra banda, fonts de la Generalitat van indicar que Aragonès té intenció de recuperar els contactes amb la Comissió Europea, que van quedar tallats en sec a partir de l’auge de l’independentisme a Catalunya i del seu enfrontament amb el Govern espanyol. Queden lluny les èpoques en què el president de la Generalitat era rebut regularment pel president de la Comissió Europea. Un Artur Mas que feia pocs mesos que era president es va entrevistar el 2011 amb José Manuel Durao Barroso, a qui va prometre rigor en les finances de la Generalitat; però el 2013, el mateix Barroso ja va rebutjar reunir-se amb ell, i des d’aleshores no hi ha hagut cap contacte a aquest nivell.
És una cosa que Aragonès vol reparar, tot i que començant des de més avall, per contactes en terrenys més tècnics, com pot ser l’aplicació del pla de recuperació o altres polítiques que afectin directament Catalunya. En una visió pragmàtica dels vincles amb la UE, Aragonès vol reanimar les relacions, malgrat que no preveu, de moment, sol·licitar una entrevista amb Ursula von der Leyen.
La mesura de gràcia “no és la solució a un conflicte polític de fons que té un abast molt més profund”