La Vanguardia (Català-1ª edició)
La consellera de les granges i els boscos
Tancada a casa, en els pitjors dies de la pandèmia, Teresa Jordà (Ripoll, 1972) trobava a faltar la vida anterior. Com tothom. Però ella és una donadesolucions. “Durantelconfinament vaig fer mil coses. M’encanta inventar. Deia ‘que tenim mono de platja..., doncs tirem serradures per terra, comprem gambes i ens muntem un Cadaqués a casa!’”, assegura, rient. És l’actitud que necessitarà la nova consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, davant els reptes que té a l’horitzó: a les competències que ja gestionava del sector primari –el que produeix els aliments–, en la legislatura passada, hi han afegit la protecció del medi natural. Disposarà d’un pressupost de 1.700 milions d’euros, dels quals una mica més de la meitat –900 milions– es gestionarà a les noves grans carpetes: energia i fonts renovables, gestió i depuració de l’aigua, protecció dels espais naturals, i residus.
Posar d’acord les dues ànimes de la seva macrocartera no serà fàcil. Ho sap per experiència. Feia un any que era consellera del món rural, la legislatura passada, quan va encendre la ira dels ecologistes per haver criticat que des d’un altre departament es frenés una tala forestal de prevenció d’incendis al·legant la salvaguarda de la biodiversitat. “És absurd que no em deixin fer una actuació al bosc perquè hi ha una espècie protegida d’un ocell. Si l’arrasa el foc, no tindrem ni arbre, ni ocell!”, va dir en una polèmica entrevista, en què va expressar el seu
“Una de les coses que feia bé era seduir els consellers i vam obtenir molts diners!”, diu rient de l’etapa d’alcaldessa
desig que les competències del medi natural fossin a la seva conselleria. Ara aquest desig li ha estat concedit.
La cita amb Jordà és al seu despatx, a Barcelona, aquesta setmana. Hi va arribar fa tres anys, en substitució de Meritxell Serret, que va ser destituïda pel 155. Però la seva experiència és de gairebé dues dècades en càrrecs institucionals, primer a l’Ajuntament de Ripoll i després al Congrés, on li va tocar espavilar-se ja que eren tres diputats d’ERC per portar tots els temes –a ella li van assignar, entre d’altres, la comissió d’agricultura–. L’últim tram de la seva vida de diputada –del 2012 a 2018– va ser d’alta tensió amb el procés i el referèndum de l’1-O. “Hi vaig veure el poder que té un Estat, i la veritat és que volia quedar-m’hi, però el partit em va demanar de venir al Govern i soc disciplinada”, assenyala.
Però la seva escola, diu, va ser la política municipal: “He viscut el tu a tu com a alcaldessa i hauria de ser la norma que un conseller hagués passat per un ajuntament. És una manera diferent de funcionar. Jo m’estic poc al despatx, el que he après ha estat a peu de granja, veient com es recull el cereal, escoltant la veu directa del pagès, el ramader, el pescador”, assenyala.
Va estudiar a l’escola de monges Vedruna, de Ripoll, fins als quinze anys, i després a l’institut, on a banda de sentir que encaixava millor, assegura, hi eren la majoria dels seus amics. Abans d’anar a la universitat, s’havia vinculat a les JERC, les Joventuts d’Esquerra Republicana. I va triar estudiar la carrera d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, després d’haverse enamorat de l’assignatura en el batxillerat, i sense tenir molt clar a què es dedicaria, tot i que es va treure el certificat d’aptitud pedagògica per poder fer classes.
En paral·lel, havia muntat una empresa amb dues amigues, amb qui estava també a la comissió de festes de Ripoll. Feien repàs escolar, organitzaven colònies a l’estiu i un any es van encarregar de la cavalcada de Reis i van repartir els regals per les cases. Una republicana, amb barba de rei Gaspar. En aquella època havia entrat també a treballar a Correus, on es va treure les