TERESA JORDÀ

Va ser alcaldessa de Ripoll i diputada al Congrés abans d’agafar les regnes d’Agricultura, ara ampliada amb les competències de medi ambient

oposicions com a personal laboral fix. I tenia la seva vida social.

Però el 1999 tot va fer un gir. L’agrupació local d’ERC li va proposar de liderar la candidatura a cles eleccions municipals. Aquella legislatura es va quedar a l’oposició, però del 2003 al 2011 va ser alcaldessa, en un tripartit amb el PSC i ICV. “L’Ajuntament és el lloc on m’ho he passat millor i on he plorat més, políticament parlant. És molt dur, però també gratificant transformar el teu poble”, assegura d’aquells anys en què, entre altres iniciatives, van rehabilitar el centre històric i el museu etnogràfic, amb diners del Pla de Barris impulsat per un altre tripartit, el del govern. “Una de les coses que feia bé era seduir els consellers de la Generalitat per uns projectes que creia que eren bons, i vam obtenir molts diners!”, detalla, rient.

Ningú de la seva família no s’havia dedicat abans a la política, explica, encara que era tema de conversa en les llargues sobretaules, de les quals encara gaudeix. “A casa meva més aviat deien que compte amb mullar-se en política, perquè en un poble ens coneixem tots”, explica. La seva família tenia una polleria i una petita empresa d’instal·lacions elèctriques. “El màxim que havia vist eren conills i aviram”, assegura, sobre la seva experiència en el medi rural abans de ser consellera.

En l’àmbit personal, li agrada la muntanya, fer travessies, i de tant en tant s’escapa a la Costa Brava i a les Terres de l’Ebre. “M’agrada compartir; m’ho passo bé veient la gent que estimo passar-s’ho bé”, assenyala. Avui és el seu aniversari i ho celebrarà amb els seus amics –de dues bombolles–, a l’aire lliure. Serà un retrobament. Celebraran tots els aniversaris pendents d’aquest any i mig de pandèmia. “A la vida tot és l’actitud”, assegura.