La quadratura del Cercle

L’agenda política i econòmica se situa aquests dies a Barcelona. És a la capital catalana on es desenvolupa en bona part el debat dels indults, amb els recents pronunciaments aperturistes de la patronal, dels empresaris i dels bisbes catalans sobre la mesura de gràcia per als líders del procés. És a Barcelona que han tingut lloc aquesta setmana dos importants visites d’Estat. La del president de Corea del Sud, Moon Jae-in, que ha estat el primer mandatari forà a trepitjar Espanya després de la pandèmia. I la del primer ministre italià, Mario Draghi, que va venir per rebre ahir la medalla d’honor de Foment de Treball i reunir-se amb el seu homòleg Pedro Sánchez. Un acte de notable rellevància, tenint en compte que les cimeres bilaterals entre els dos països no se celebraven des del 2014. A tot això esmentat també s’hi pot afegir l’estada barcelonina del Rei, que es va desenvolupar a Catalunya en un clima de normalitat i cordialitat institucional, a diferència d’altres ocasions anteriors.

Les jornades del Cercle d’Economia –en les quals Draghi també va ser distingit– van ser el marc propici i el caldo de cultiu de diversos esdeveniments de rellevància política i econòmica. Forma part de la història d’aquesta reunió empresarial ser no només el termòmetre de la societat catalana, formulant debats d’interès i actualitat, sinó també desenvolupar un paper actiu com a lloc de trobada per contribuir a avanços concrets. Fa pocs anys, en plena tempesta del procés, l’actual president de la Fundació Cercle d’Economia, Antón Costas, va reunir a la llotja (quan les jornades se celebraven a Sitges) diversos polítics catalans i els va preguntar amb ironia si se saludaven als passadissos. Era una invitació a la concòrdia que, amb el pas del temps, es pot dir que ha obtingut els seus fruits, ja que el diàleg i la negociació han estat les dues paraules més repetides durant els diferents fòrums polítics

Indults, visita de Mario Draghi i debat de la recuperació: Barcelona guanya protagonisme

i empresarials aquest any a l’hotel W de Barcelona.

En un moment en què, després de l’aturada d’aquest any, cimeres globals com el Fòrum Econòmic de Davos no tenen encara data ni lloc assignats per a la pròxima edició, esdeveniments com les jornades del Cercle d’Economia es reivindiquen com a eines útils, quan el debat –sobre assumptes complexos, però ineludibles– aporta contingut.

Atès que el tema de la reunió d’aquest any era el de la reconstrucció postpandèmia, es van abordar algunes de les línies d’actuació que marcaran el debat de la política econòmica futura: des de l’exigència de potenciar les infraestructures (com l’aeroport), passant per la necessitat de crear un clima per afavorir el retorn de les empreses catalanes que van deixar de tenir la seu a Catalunya, fins al desenvolupament d’un Estat més descentralitzat que permeti utilitzar els fons de recuperació europeus d’una manera efectiva i establerta al territori, que impulsi un creixement sostenible.

En aquest sentit, les paraules de Draghi indiquen la via a seguir. Perquè, com va subratllar, de la crisi pandèmica Europa només podrà sortir-ne endavant garantint un “model social reforçat i adaptat als nostres temps”. I tot això, en el marc d’una UE “més moderna, competitiva i solidària, que vagi més enllà de les divisions entre el nord i el sud i que se senti unida”.

El concepte de consens elaborat per Draghi –el seu Govern a Itàlia té una àmplia base de suport des de l’esquerra fins a la dreta– es llegeix com una invitació a superar les divisions per aconseguir més progrés social. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va coincidir que “la concòrdia també és un valor econòmic”. Després d’un llarg temps d’enfrontaments a Espanya, aquest model hauria d’inspirar la nostra classe política i la societat civil. La Barcelona cosmopolita, oberta i emprenedora d’aquests dies pot ser el laboratori de la recuperació de demà.