L’home musculós

Una amiga editora em descriu la seva perplexitat després d’un dia de platja en una cala recòndita de la Costa Brava: moltes joves amb els pits retocats i molts joves depilats i musculosos (l’anomenada cultura de l’esforç, tan visible als gimnasos dels quals Catalunya és potència).

Soc dels que pensen que cadascú fa amb el seu cos el que pot i li dona la gana perquè no hi ha cap òrgan petit, ni tan sols la melsa, poc valorat i molt extirpable.

Lluny de criticar aquesta mena de joves –membres de la generació més ben preparada de la història–, sento admiració per la seva desimboltura, encara que si jo tingués una filla ja els aviso que no afluixaria la mosca i li engegaria un sermó:

–Si vols retocar-te, t’ho pagues amb la suor del front.

Entre una cala nudista, espai poc luxuriós on abunden persones d’edat respectable, i una cala tèxtil amb múscul i retocs estètics juvenils, prefereixo aquesta última perquè compten amb mi. Necessiten la mirada plebiscitària dels altres i un,

Pel que sembla, la temporada de platja 2021 exhibirà múscul i avenços estètics

modèstia a part, s’hi veu capaç, sense que li caigui la bava i per una qüestió de cortesia. ¿Que potser algú fa sacrificis i dispendis per anar a una platja i que no l’admiri ningú, com ens passa a molts? L’assumpte, a més, entreté i activa la imaginació, la circulació sanguínia i l’intel·lecte: per què degradar aquests joves que presumeixen de múscul i s’assemblen als macarres?

Que una jove es retoqui les mamelles no és fútil ni mostra d’inseguretat i, com que no són seves, el més lògic és que les ensenyi. Com tots nosaltres, podrien invertir els diners a salvar tortugues o elaborar els pressupostos municipals, però tampoc no és per desqualificar-les ni deduir que aspiren a sortir en aquestes televisions que tan aviat lluiten contra els maltractaments com dipositen éssers humans amb tapanaps en alguna illa mig deserta.

De l’home forçut cal admirar les hores de gimnàs, el maneig d’artefactes en sales fosques i la tenacitat per eixamplar esquena i tors, encara que alguns siguin baixets i cellajunts. Pel que fa a depilar-se, deuen tenir el seu públic i Déu me’n guard d’evocar aquí aquell acudit prehistòric del musculat que atresorava molta dinamita i poca metxa.

La joventut permet cometre tota mena d’errors, excessos i ximpleries que de passada animen les platges, l’únic espai on els seus cossos i el meu coincideixen sense roba. Ja ho deia el got Alaric: Què hi farem!