La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Un moment feliç”
El final de les mascaretes a l’exterior a França aixeca suspicàcies d’electoralisme i fa témer un fre en les vacunacions
Pot ser una circumstància habitual així que deixi de ser obligatòria a tot arreu. Les farmàcies expressen la predisposició a atendre a l’exterior de les oficines els clients que n’hagin de comprar alguna perquè se l’han descuidada a casa –o al cotxe–. I la major part de les botigues disposen de romanents per a la clientela en cas de necessitat, explica el responsable de l’associació de comerciants Barcelona Oberta, Gabriel a les aglomeracions a l’aire lliure, com els estadis. Aflora un dilema: la mascareta pot fer créixer els aforaments permesos o la limitació d’aforaments eximirà de fer-la servir? A debat també espais com les platges, que l’estiu passat van tenir l’aforament limitat.
QUIN ÉS EL PRÒXIM PAS?
La consigna és difondre optimisme perquè el consumidor gasti i l’elector voti. Aquest marc de raonament, juntament amb l’obvi retrocés de la pandèmia, és darrere de la decisió del Govern francès de no exigir ja l’ús de la mascareta a l’exterior i d’avançar en deu dies la desaparició del toc de queda.
“Vivim un moment important, vivim un moment feliç de tornada a una forma de vida normal”, va dir el primer ministre, Jean Castex, quan va anunciar la relaxació de les normes anticovid. “És una mesura que devem a l’esforç de tots”, va afegir, buscant l’empatia.
Les mascaretes continuaran sent obligatòries als locals públics i comerços interiors, i també a l’exterior quan hi hagi acumulacions significatives de persones, com ara als mercats, on es formin cues, a les tribunes dels estadis esportius i altres situacions. A les escoles no serà necessari que alumnes i mestres es cobreixin la boca i el nas durant les activitats recreatives que es facin a l’aire lliure.
Les ràpides mesures alliberadores s’han acollit amb alleujament perquè França ha estat molt severa amb el tancament de restaurants i llocs de lleure, així com amb el toc de queda. Els establiments de restauració han estat tancats durant gairebé set mesos consecutius, com els cinemes, teatres, museus i monuments.
Hi ha hagut suspicàcies sobre el calendari escollit per comunicar l’aixecament de les restriccions, pocs dies abans de la primera volta de les eleccions regionals i departamentals (del 20 i 27 de juny). Diversos líders de l’oposició han denunciat un escandalós oportunisme electoralista del Govern, sabedor que els comicis apunten malament per a la majoria presidencial de Macron i que hi pot haver una abstenció molt alta. Alguns han parlat de “regals” interessats per acontentar la gent.
L’assumpte de les mascaretes ha estat molt polèmic a França des de l’inici de la crisi. Hi va haver molta imprevisió. Després de l’explosió de la covid a la Xina, es va perdre un temps preciós. Després es va saber que França, durant els anys previs, havia destruït milions de mascaretes perquè considerava que estaven caducades i en va reduir l’estoc per a cas d’emergència. Però el pitjor va ser que, durant setmanes, el mateix director general de Salut, Jerôme Salomon, en les seves diàries rodes de premsa televisades, insistia que les mascaretes no eren aconsellables per a la població general perquè el seu ús indegut plantejava més inconvenients que avantatges. Després la filosofia va fer un gir de 180 graus.
Hi havia el temor que la no obligatorietat de les mascaretes i el final del toc de queda facin el fals efecte que la pandèmia està vençuda i que, com a conseqüència, la població no vacunada perdi l’incentiu per immunitzar-se. La campanya de vacunació va ser més que millorable al principi a França. Problemes burocràtics la van alentir, a més dels recels d’alguns col·lectius, incloent-hi el personal sanitari. Encara avui molt personal que treballa a les residències de gent gran es resisteix a vacunar-se. El percentatge d’immunitzats entre aquest col·lectiu és inferior al de la població general, fins al punt que el ministre de Sanitat, Olivier Véran, ha fet una crida perquè es vacunin ja. No es descarta que decideixi l’obligatorietat de fer-ho, com passa en altres països.