La Vanguardia (Català-1ª edició)
El TS facilita la regularització per la via de l’arrelament laboral
Demostrar una relació laboral per aconseguir el permís de residència ara és més senzill gràcies a una última sentència del Suprem
pendents d’una resolució sobre la seva petició d’asil. La CEAR volia que aquest col·lectiu pogués tramitar paral·lelament la protecció internacional i la via de la regularització per l’arrelament laboral.
Cal destacar que els demandants d’asil obtenen el permís de treball sis mesos després d’haver formalitzat la sol·licitud d’asil. Però si se’ls acaba denegant el perden i el seu cap els ha d’acomiadar. Això és el que li va passar a Oleksii Xostak, que es va adonar que tenir un contracte indefinit no els assegurava res si li denegaven la protecció internacional.
Xostak, enginyer igual que la seva parella, la Natalidja, i les seves dues filles van abandonar Ucraïna el febrer del 2015 buscant refugi a Espanya. Després d’obtenir la targeta vermella, Xostak va fer de tot, de temporer, de paleta, del que fos per guanyar un sou fins que, el juliol del 2016, va aconseguir la feina
Sol·licitants d’asil com la família Xostak haurien pogut optar a la nova via establerta per l’Alt Tribunal
alcalde de Talamanca.
La zones que més preocupen a la província de Barcelona, segons va explicar Tarín, són la Catalunya central i el Prelitoral, i més concretament, l’Anoia, l’Alta Segarra, el Bages, Sant Llorenç i la serra de Collserola.
El dispositiu, que es diu Ni foc ni fum, civisme al foc, tindrà 93 unitats d’informació i vigilància, 18 punts de vigilància fixa i un de mòbil. En el pla hi participen 262 persones. “Planifiquem i gestionem aquest operatiu en col·laboració amb les ADF i els ajuntaments”, va manifestar la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín.