Veïns de la Barceloneta volen la dimissió de Colau, Rabassa, Collboni i Batlle

La Secretaria d’Estat de Migracions, en compliment d’una recent sentència del Tribunal Suprem (TS), ha dictat una instrucció per facilitar l’autorització de residència temporal per la via de l’arrelament

Les entitats Barceloneta Diu Prou, la Plataforma en Defensa de la Barceloneta i l’associació de veïns de L’Òstia van registrar ahir, a primera hora del matí a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça de Sant Miquel, una petició conjunta perquè dimiteixi l’alcaldessa Ada Colau; el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni; el tinent d’alcalde de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle; i el regidor de districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, “per la falta d’implicació, solucions i deixadesa de laboral a ciutadans estrangers en situació administrativa irregular. Fins ara, únicament s’expedia aquest permís als sol·licitants amb dos anys de residència a Espanya i que demostressin, a través d’una resolució judicial o d’una acta d’Inspecció de Treball, l’existència de relacions laborals d’un mínim de sis mesos. Paradoxalment aquests requisits discriminaven les persones que havien tingut un contracte de treball i, al contrari, beneficiaven les que es guanyaven la vida en l’economia informal. La batalla judicial empresa per l’advocat Jaime Martín per fer valer els drets, en aquest sentit, d’una migrant que havia cotitzat més de les seves funcions públiques”. Una petició mes simbòlica que efectiva, però que és un crit d’afartament i desesperació que es torna a llançar des del barri marítim de Barcelona.

“Hem començat després de la pandèmia pitjor que quan vam acabar”, lamenta Sebas Huguet, de la plataforma Barceloneta Diu Prou, que dona veu a la desesperació dels veïns després que l’incivisme i la inseguretat hagin tornat al barri, explica, amb més intensitat però també amb més violència que abans de la pandèmia. “L’altre dia a una veïna li van sis mesos i que complia les altres condicions per obtenir el permís temporal de residència va culminar el maig amb una sentència del TS que li donava la raó.

Ara també s’ha d’acceptar com a mitjà de prova per a la regularització esmentada un certificat de la vida laboral. Les delegacions del Govern central hauran de tenir en compte els criteris actualitzats fixats en aquesta instrucció a l’hora d’avaluar la concessió dels permisos.

Un dels col·lectius que es pot beneficiar dels canvis és el dels refugiats a qui s’ha denegat la sol·licitud d’asil, que no tenen antecedents penals, que sumen dos anys a estar a punt de pegar per dir a una persona que no defequés al portal del seu habitatge. No li pots dir res a qui està orinant al mig del carrer”, apunta Huguet, que assegura que les últimes setmanes els veïns han oblidat ràpidament el que era viure “amb tranquil·litat i pau”, com ho han pogut fer durant la pandèmia.

Denuncien que la platja s’ha convertit en un dels epicentres dels botellots de la ciutat, el punt de trobada de centenars de persones que van allà gairebé cada dia i que, també en l’anar i venir, generen problemes al barri, on a més es queixen les entitats, hi ha més brutícia i falta el manteniment. Festes en pisos turístics que han tornat, expliquen, amb moltíssima més rapidesa que les inspeccions; que s’afegeixen a les baralles o als robatoris, a la proliferació dels bicitaxis, a l’ocupació de la via pública sense control. Ara, a més, amb una alta presència

Espanya i que han treballat almenys sis mesos amb un contracte d’un mínim de 30 hores setmanals. Cada any milers de persones que encaixen en aquest perfil, a més dels migrants amb irregularitat sobrevinguda, acaben abocades a una vida precària.

Paloma Favieres, directora de Polítiques i Campanyes de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), considera que la instrucció dictada per la Secretaria d’Estat de Migracions rebaixa el to de la sentència. La sensació és agredolça. D’una banda, es facilita la regularització però, de l’altra, queden fora els refugiats amb la targeta vermella que encara estan de cotxes amb matrícula francesa. “Són els mateixos problemes, de fa molts anys... Primer ens deien que calia agafar les regnes... I ara que han agafat les regnes continuem igual. En cinc anys no ha canviat tot. Per això la petició de dimissió és per a tothom”, manifesta el representant de la Barceloneta Diu Prou.

La gota que ha acabat de fer vessar el vas, en aquest cas mig buit, va ser la decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’obrir la platja de cara a la revetlla de Sant Joan. Van traslladar la seva oposició dels seus somnis, programador a la multinacional alemanya GFT. Els Xostak ja no depenien de l’ajuda de ningú, eren independents i s’havien adaptat a la perfecció a la seva nova vida, a Rubí. La bufetada els va arribar nou mesos després, l’abril del 2017, quan els van dir no a l’asil i els van convidar a sortir d’Espanya. GFT no va tenir més remei que acomiadar-lo i els Xostak van haver de tornar a guanyar-se la vida com van poder fins que, complerts els tres anys de la seva arribada, van poder tramitar els papers per la via de l’arrelament social. La família va regularitzar la situació l’estiu del 2018, cosa que va obrir les portes a Oleksii Xostak per recuperar la seva feina.

Amb els canvis derivats de la sentència del Suprem, la història hauria estat una mica diferent ja que Xostak reunia els requisits per demanar el permís de residència en el mateix moment que li van denegar l’asil. D’aquesta manera, i en teoria, no hauria hagut d’esperar a complir els tres anys de residència a Espanya. dimecres passat al tinent d’alcalde Albert Batlle en una reunió que van mantenir amb ell al barri, una trobada que per als veïns no va anar gens bé. Les tres entitats, de fet, demanen la seva dimissió també per la seva “falta de sensibilitat”.

“Serà un desastre”, vaticina el representant de la Barceloneta Diu Prou, per a qui mesures com el control d’aforament o el fet que no es pugui entrar menjar o beguda a la sorra provocarà festes improvisades i molestes als portals, a les places, just sota dels balcons i de les finestres dels pisos.

Encara que hi hagi reforç policial, des de Barceloneta Diu Prou asseguren que això no evitarà els problemes i que, a més suposarà un important increment de cost per a l’erari públic. “No podrien fer el que recomana el Procicat i tancar la platja a la nit?, pregunta Sebas Huguet.

El detonant ha estat l’opció d’obrir la platja per Sant Joan i que han tornat els problemes amb més agressivitat