La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Liceu repara un dels seus pous per evitar inundacions
Cal evacuar 3,5 litres per segon a l’exterior perquè l’aigua no s’acumuli a les cotes inferiors de la caixa escènica
És més que coneguda la presència sota el subsòl de la Rambla i del Raval d’una gran massa d’aigües freàtiques, una mena de llac misteriós i inaccessible, potser un vestigi ocult de la zona pantanosa (el Cagalell) que, en la seva època de màxima plenitud, cap al Neolític, s’estenia entre Montjuïc i el cor del qual avui és el barri Gòtic. Tampoc no revelem cap secret si recordem que la reconstrucció del Liceu, després de l’incendi que va reduir a cendres el temple operístic el 1994, va donar lloc a una monumental caixa escènica que enfonsa la seva estructura més d’una vintena de metres per sota del nivell del carrer. La proximitat del freàtic obliga a evacuar aigua permanentment a l’exterior, a un ritme d’uns tres litres i mig per segon, per evitar que s’acumuli a les cotes inferiors de la caixa escènica. I, precisament, és la necessitat que el sistema de bombatge funcioni de manera ininterrompuda el que ha portat el Consorci del Gran Teatre del Liceu a reparar un dels pous que fan aquesta tasca.
La contractació de les obres per a l’encamisat del pou de ferro és objecte d’una licitació que té un pressupost de 105.000 euros i que determina que els treballs es faran entre l’1 d’agost i el 30 de setembre.
A la memòria justificativa de les obres, el director general del consorci del Liceu, Valentí Oviedo, argumenta que el sistema estructural de l’edifici del teatre està calculat i dissenyat en funció de l’empenta de les aigües freàtiques sobre les plantes soterrades. Quatre pous de captació condueixen l’aigua a quatre dipòsits de control situats al nivell -5. D’aquí passa a dos pous de bombatge que la porten a l’exterior.
En aquesta mateixa planta -5 és on s’ubica el pou de ferro que, si es posa en funcionament, aconsegueix rebaixar el nivell del freàtic per sota de la seva cota habitual i, en conseqüència, efectuar el manteniment de les bombes, netejar els dipòsits i reparar les canonades. I vet aquí el problema: el revestiment de la canonada de ferro d’aquest pou està molt degradat, amb signes evidents d’oxidació a la part que sobresurt (1,70 metres) de terra. La reparació urgent permetrà garantir la seguretat i estabilitat del pou reencamisant-lo amb una nova columna d’acer inoxidable.
Al document de prescripcions tècniques que acompanya aquesta licitació s’hi explica que el volum inferior de la caixa escènica del Liceu (sota rasant) representa un gran volum buit que se situa per sota del nivell freàtic. Això equival a dir que l’empenta de l’aigua és superior al pes propi de l’edifici. Per aquesta raó, quan es va dur a terme la reconstrucció del Liceu, es va prendre la decisió de rebaixar el nivell freàtic de la zona d’influència del teatre fins a trobar l’equilibri entre el pes de l’edifici i l’empenta de l’aigua.
L’aigua que s’extreu de les entranyes del Liceu no és aigua perduda. El gran aqüífer d’aquesta zona del Raval és, com explicava el periodista Raúl Montilla en una àmplia informació publicada a La Vanguardia (15/XII/2018), la peça clau del sistema d’aprofitament de les aigües subterrànies
Els treballs tindran lloc durant els mesos d’agost i setembre
de Barcelona. Ja el 1998 l’Ajuntament i el Liceu van firmar el primer conveni per evitar el malbaratament, un conveni que va renovant-se periòdicament. Des del teatre de la Rambla, l’aigua de les profunditats es canalitza fins a un dipòsit ubicat a la Rambla del Raval que serveix a un hidrant on es carreguen els vehicles encarregats de la neteja viària i dels jardins públics. L’aigua sobrant és conduïda fins al Paral·lel, a un altre dipòsit ubicat molt a prop d’El Molino que proveeix també els serveis municipals. I la resta dels recursos hídrics extrets del subsòl del Liceu completen el seu viatge amb una ascensió a Montjuïc, que té la seva primera parada al viver de Tres Pins, des d’on rega els parcs de la muntanya olímpica, i la meta en el gran dipòsit del castell, que aporta aigua als bombers però que també sadolla les necessitats de la Font Màgica i les cascades de l’avinguda Maria Cristina.