La Vanguardia (Català-1ª edició)
MacKenzie Scott, la filantropa més generosa
L’exdona de Jeff Bezos reparteix més de 2.000 milions d’euros de la seva fortuna
MacKenzie Scott, exdona del fundador d’Amazon, Jeff Bezos, ha fet una donació de 2.740 milions de dòlars (2.260 milions d’euros) a organitzacions filantròpiques de tot el món. Les prop de 300 entitats beneficiades van ser sotmeses a un dur procés de selecció que va durar mesos i tenia una condició: el nom de la donant havia de restar en secret. Fins que ella mateixa ho ha explicat.
Les beneficiades són 286 organitzacions que estan “empoderant veus que el món necessita escoltar” i que han patit la falta de finançament. En la llarga llista hi ha un museu d’art mexicanoamericà a Texas, una companyia hispana de dansa de Nova York, el teatre Apollo de Harlem, una oenagé sud-africana per al desenvolupament, una altra que lluita per erradicar la discriminació contra els musulmans, universitats de Califòrnia, Texas i New Hampshire i oenagés de Puerto Rico i l’Índia.
MacKenzie Scott té una fortuna de gairebé 50.000 milions d’euros, fruit del seu divorci, el 2019. Des d’aleshores no ha parat de donar. El juliol del 2020 va anunciar un repartiment milionari. El va seguir un altre al desembre. Durant la pandèmia, ha donat prop de 3.400 milions a bancs d’aliments i entitats de justícia racial, canvi climàtic o drets de la comunitat LGTBQ. Els seus regals van sumar més de 6.700 milions d’euros l’any passat. Al seu blog, Scott explica que ella i el seu actual marit, el professor d’institut Dan Jewett, creuen que “seria millor si la riquesa desproporcionada no estigués concentrada en unes quantes mans” i que van passar els primers mesos del 2021 “identificant i avaluant” entitats per donar.
Scott es va casar el març passat amb Jewett, que fa classes de Ciències a Lakeside School, un exclusiu centre de Seattle on van els fills de Scott, que comparteix amb Bezos tres nois d’entre 13 i 20 anys i una nena adoptada a la Xina. Després del divorci de la seva parella durant 25 anys, Scott va aconseguir un 4% de les accions d’Amazon. El paquet valia 29.700 milions d’euros, però amb l’auge del comerç electrònic per la pandèmia s’ha revaloritzat moltíssim.
Va prometre llavors donar en vida gran part dels diners adherintse a la iniciativa Giving Pledge, com fan Bill Gates, Warren Buffet o Mark Zuckerberg. “La generositat genera. Compartir fa més”, assegura Scott.
Si la cosa no es torça, que tot pot passar, la segona meitat d’aquest segle serà la del regne de les dones. De més gran a més jove, Victòria de Suècia, Elisabet de Bèlgica, Amàlia dels Països Baixos, Íngrid de Noruega i Elionor de Borbó aniran amb els anys heretant els trons que ara ostenten els seus pares o avis.
La institució més antiga del món viurà la seva revolució més profunda després de segles en què, o per la llei sàlica que impedia a les dones regnar o per tenir germans homes, les reines titulars al llarg de la història han estat escasses.
Excepte l’hereva sueca, de 43 anys, ja casada i amb dos fills, la resta de les dones que tenen com a destí convertir-se en reines i caps d’Estat, tenen entre 15 i 20 anys. Evidentment no estan casades ni aparellades i cap d’elles no exerceix d’hereva. Aquesta és la raó per la qual, com va fer en el seu moment la princesa Elisabet de Bèlgica ,iaraha ratificat Amàlia dels Països Baixos, a punt d’arribar a la majoria d’edat, cap d’elles no cobra cap retribució de l’Estat. Les princeses belga i holandesa han renunciat expressament a la paga que els correspon per assolir la majoria d’edat, malgrat ser perfectament legal i consignada en els pressupostos. Un gest amb què s’intenta preservar la imatge de les futures reines perquè ningú no els retregui res, encara que sigui a costa de convertir les noies en sospitoses. A partir dels 18 anys alguns diners haurien de cobrar, perquè cap d’elles no té cap altra opció laboral. Se suposa que els seus respectius pares els donaran alguna paga per si surten amb les amigues a menjar un hamburguesa i, a més, es fan càrrec de les seves despeses d’educació, vestuari i d’altres.
En aquest tema, com en tants d’altres, els anglesos ho tenen més ben muntat, ja que tant la reina Elisabet com el príncep Carles reben rendes de les seves propietats al comtat de Lancaster i al de Cornualla, respectivament. Uns ingressos privats amb què mantenen els seus familiars sense que això sigui una càrrega per a les arques de l’Estat.
El de la paga no és l’únic problema amb què es troben les joves princeses cridades a ser reines. Tot i que menys del que han patit les seves antecessores, no tindran fàcil l’elecció de company de vida.
Sembla que la princesa Victòria, que es va entossudir a casarse amb el seu entrenador físic contra la voluntat del seu pare i el criteri dels ciutadans suecs, tenia raó i la seva va ser una bona elecció tenint en compte el comportament del seu marit, Daniel Westling, amb qui avui celebra el seu 11è aniversari de casament.
L’enllaç matrimonial de Victòria i Daniel, que es va celebrar el 19 de juny del 2010, va reunir a Estocolm totes les famílies reials però el millor de la jornada va ser sentir la princesa hereva que, des d’una balconada del palau reial, donava les gràcies als suecs per haver-li permès triar el company que l’acompanyaria en la seva decidida voluntat de servir el seu país.
Des que es va divorciar el 2019 no ha deixat de compartir la seva enorme riquesa, que pretén donar en vida