La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tornen els creuers en viu i a tot color
Desfilant per al 2022
El 1951, Christian Dior va enviar un grup de models a Atenes per crear una editorial de moda amb l’Acròpolis de fons. El mestre va revelar a París Match que havia escollit aquell entorn perquè “necessitava trobar una raó perquè fer una col·lecció en un altre lloc del món tingués cert sentit”. Ara, 70 anys després, Maria Grazia Chiuri, la directora creativa de la casa, ha tornat a aquell lloc per donar més sentit i missatge que mai a la seva col·lecció creuer. Després d’una temporada més que difícil i en una pausada però impactant “tornada a la normalitat” Chiuri ha firmat així una col·lecció creuer aclaparadora. La més inspiradora i inspirada des que és al capdavant de la Maison .
A la seva nova “sortida” de París (necessària per a molts, ja que la capital ja té la seva setmana del prêt-à-porter i una altra per a l’alta costura), per reprendre la tradició de presentar la col·lecció d’entretemps en altres llocs (emblemàtics) del món, la dissenyadora italiana Maria Grazia Chiuri repeteix aquesta destinació perquè la considera igual que el mestre bressol de la civilització occidental i de les arts europees i perquè de passada li dona un toc decididament hel·lè a la seva proposta.
Ha reinventat per això la seva genealogia i modifica la majoria dels codis de la casa per oferir-li un protagonisme renovat al peplos, una de les peces que s’utilitzaven a l’antiga Grècia consistent en una senzilla túnica sense mànigues i que feien servir tant els homes com les dones, així com als tons més mediterranis. Incloenthi el blanc, especialment en la sèrie de vestits pantaló que evoquen els de Marlene Dietrich estructurant un lèxic equilibrat entre classicisme i llibertat.
Amb aquest esperit, la col·lecció recrea el seu propi mapa de Grècia, amb les seves referències i poesia, des de les obres de Giorgio De Chirico fins a gerros decorats amb lluites d’Alexandre Iolas. Siluetes gegants es destaquen en primer pla en esbossos de l’artista Pietro Ruffo o es camuflen en una selecció de peces esportives. Tot decididament hel·lenitzat per enlluernar un públic, selecte com sempre, i en un nombre més reduït que mai, però amb totes les celebritats que més vincle tenen amb la casa com a testimonis. Des de Catherine Deneuve, Cara Delevingne,
Beatrice Borromeo, Suki Waterhouse, Miranda Kerr, Maria Sakkari fins a Eugenie Niarchos van viure en directe la nova hel·lenització de Dior.
També Nicolas Ghesquière va recórrer a la desfilada en viu per presentar la seva proposta creuer. Sense sortir de París, el director creatiu de Louis Vuitton coincideix en el seu interès pel peplo mentre insisteix en minivestits i conjunts de dues peces, en les plomes i en els detalls d’inspiració militar que conjuga amb motius florals i l’animal print. I no falten, esclar, les seves reinterpretacions dels complements més icònics de la Maison de manera que les bosses de mà arriben en tons àcids i neó i atrapats en vistoses cadenes i les botes afilades de mitja canya i punteres poderoses semblen cridades a regnar durant la nova temporada. Aquesta és la proposta optimista de Ghesquière, que va oferir la seva desfilada singular, sense públic però real, a Axe Majeur, la monumental obra mestra que Dani Karavan va instal·lar als afores de París traçada amb obres, compassives i pacífiques que clamen per la reconciliació dels elements.
També Balmain va escollir aquesta setmana per descobrir la seva proposta d’entre temporada per a tots (per a homes i dones), però sense grans diferències perquè el moment agènere cada vegada està més consolidat. Posant èmfasi en aquesta tornada a la logomania, una tendència que (potser) no imaginàvem per a aquests temps pandèmics però que tot i això ha arribat a (gairebé) totes les grans firmes, Olivier Rousteing fa un homenatge al llegat de Pierre Balmain.
“Ha estat en la meva ment de manera gairebé obsessiva últimament i és lògic perquè fa molt poc vam celebrar el 75è aniversari de la primera presentació de Monsieur Balmain, una col·lecció que era plena d’un esperit tan sorprenentment fresc i femení, que Alice B Toklas va definir com la introducció d’un nou estil francès”, diu a tall de resum.
Però aquest nou estil francès es vesteix ara amb les “múltiples identitats” del director creatiu de la firma, que a partir de la setmana que ve serà el protagonista del seu propi i esperadíssim documental. Es diu Wonder Boy, el dirigeix Anissa Bonnefont i comença a transmetre’s el 26 de juny a Netflix arreu del món.
Gràcies a l’estil de múltiples identitats, Wonder Boy diu que ha trobat “les respostes que sempre m’havien eludit: informació sobre els meus propis orígens i les històries dels meus pares biològics”. I li permet autodefinir-se ara com “el producte de nombrosos fils i històries: l’orfe adoptat pels amorosos pares a Bordeus i el dissenyador dedicat al poder transformador de l’alta costura”.
Dior se’n va a Atenes, Louis Vuitton es queda a París i Balmain balla entre el real, el digital i el documental