Vida audiovisual d’escriptors

L’atzar ha fet coincidir a la cartellera tres pel·lícules amb protagonistes, directes o indirectes, escriptors i, a les plataformes, dues sèries amb protagonistes escriptores i una amb protagonista escriptor mort. La primera, Sueños de una escritora en Nueva York, explica l’aventura d’una jove aspirant a novel·lista que treballa a l’agència literària de J.D. Salinger. El títol original, My Salinger Year, proposa un marc menys pretensiós que el traduït. Un marc que subratlla la figura d’un misantrop a qui l’espectador –i és un encert– no veu mai del tot. És la manera d’explicar fins a quin punt l’esforç de voler desaparèixer o de preservar una intimitat impermeable va ser combatut per les perifèries més sensacionalistes del món editorial.

CARGOL. La segona es diu La casa del caracol. El protagonista és un novel·lista en hores baixes, que lloga una casa misteriosa per acabar una novel·la. Pel pentinat de l’escriptor (més propi d’un palmero de Peret que d’un aspirant al premi Planeta), la màquina d’escriure i l’ambientació, fa l’efecte que tot passa als anys setanta, sense mòbils i en un entorn de monstruositats i supersticions rurals. Per perpetuar el tòpic, l’escriptor és temperamental i bevedor compulsiu de mescal. I, per intentar salvar un succedani d’intriga i de tensió sexual no resolta, l’argument li atribueix un d’aquests encants de seducció irresistible que tant serveixen per atraure dones espatarrants com l’agressivitat dels mascles indígenes.

VIOLÈNCIA. La tercera és Solo una vez, amb un escriptor protagonista acusat d’haver agredit la seva dona. L’argument s’esforça per mantenir una clara voluntat de denúncia i d’intriga a través d’un triangle psicològic que, amb pirueta final, inclou la terapeuta especialitzada en violència masclista (Ariadna Gil), la dona agredida que nega l’evidència (Silvia Alonso) i l’escriptor (Àlex García). Aquí, a més de connectar amb el costat fosc de l’actualitat, l’escriptor és un envejós i un egòlatra. A banda de l’aurèola misteriosa de Salinger, llargament documentada, si es configurés un retrat robot d’escriptor a partir d’aquestes obres, el resultat espatllaria la credibilitat de qualsevol argument. Les escriptores, en canvi, les hem de buscar a les sèries. Amazon Prime ha estrenat Isabel, que intenta explicar la vida d’Isabel Allende. Comença a Barcelona i a estones recorda el to de melodrames com Luis Miguel o Selena. I a Movistar el biopic Shirley se submergeix en l’univers turbulent de l’escriptora Shirley Jackson. Queda La historia de Lisey (Apple TV+), que situa l’escriptor en una dimensió fantasmal. I com que l’autor de l’argument és Stephen King, compleix l’estadística de no respondre a les expectatives. Després de veure les pel·lícules i les sèries, acabes preguntant-te què és millor per a un escriptor, si convertirse en protagonista de la seva pròpia història, inventar-se perfils inversemblants o, com s’atribueix a J.D. Salinger, tenir una escopeta a prop per foragitar els xafarders compulsius, els idòlatres o els productors audiovisuals amb propostes d’adaptació.