La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fura dels Baus pacta amb el diable
La Konzerthaus acull un muntatge de l’òpera ‘El caçador furtiu’ 200 anys després de l’estrena
María-Paz López Berlín. Corresponsal
A la canyada del llop, tenebrosa i terrible, es forja un pacte fàustic. Un caçador amb la punteria minvada, que a causa d’amor ha de guanyar una competició de tir, accedeix a negociar amb el diable: de set bales, sis encertaran la diana triada, però la setena serà per al que vulgui el maligne. Ara fa 200 anys, el 18 de juny del 1821, es va estrenar al teatre classicista tot just construït a la plaça Gendarmenmarkt de Berlín l’òpera El caçador furtiu (Der Freischütz), de Carl Maria von Weber. Ahir a la nit, data exacta de l’aniversari, els cors i les àries d’aquesta òpera clau del romanticisme musical alemany van ressonar en aquesta mateixa plaça, embolcallats amb un muntatge escènic de La Fura dels Baus.
“Durant segles, els alemanys s’han identificat amb els seus boscos, fins i tot en termes mitològics, o espirituals; aquí hem col·locat el bosc com a element central”, deia Carlus Padrissa, director escènic i cofundador de l’avantguardista companyia teatral catalana, en un assaig. Dirigida pel director principal d’orquestra de la Konzerthaus (així es diu el teatre des del 1984), Christoph Eschenbach, l’orquestra titular del coliseu líric va atacar ahir a la nit la partitura d’El caçador furtiu a l’escenari, davant una platea de la qual s’havien extret les butaques per convertir-la en espai per a l’acció dramàtica. En la direcció escènica participa Esteban Muñoz.
De les 14 aranyes de vidre del sostre pengen fins a terra llargs tubs de tela blanca, sobre els quals es projecten el bosc, el foc, la natura o l’horror demoníac. En l’escena de la canyada del llop, actors de La Fura suspesos de cap per avall es metamorfosen en ratpenats que puntuen amb els seus espasmes els acords musicals. La gran grua ubicada a la platea ha vingut de Barcelona per a l’ocasió.
La funció es desenvolupa dins de la Konzerthaus, amb músics, cantants, actors i tècnics concentrats en una rara solitud. A fora, a la plaça, 500 espectadors en la distància oportuna segueixen l’obra a través de dues pantalles col·locades una a cada costat de l’escalinata. La pandèmia ha obligat a aquest format híbrid.
Veiem i escoltem les dissorts del
ESPECTADORS A LA PLAÇA Padrissa veu ecologia en aquesta obra, que ahir es va cantar a dins però amb ressonància a fora
caçador Max (Benjamin Bruns, tenor) i la seva estimada Agathe (Jeanine de Bique, soprano) per les insídies del mal amic Kaspar (Christoph Fischesser, baix), inductor del pacte amb el diable. “L’Agathe té moltes facetes en la seva personalitat, i en la música se la sent dòcil, però mostra la seva força per la seva profunda connexió amb la part espiritual, amb una cosa més elevada i poderosa que ella”, ens va dir la soprano sobre el seu personatge abans de l’actuació. Acabada la funció, l’elenc i l’equip van sortir a l’escalinata a saludar i a rebre l’aplaudiment del públic.
Carlus Padrissa i els seus han volgut donar un enfocament ecologista a la posada en escena. “És una obra amb una lectura actual; hi ha boscos i ecosistemes que desapareixen pel canvi climàtic i la interferència humana –diu Padrissa–. La metàfora de pactar amb el diable aquí seria pactar amb el progrés; està molt bé el progrés, però la setena bala falla, i et carregues la natura”. Així, els cantants del Rundfunkchor (cor de la ràdio) de Berlín portaven motxilles per a tasques en escena, però sobretot per simbolitzar el consumisme destructor envers la natura.