La puntualitat de Messi

Coincideixo dimarts en un dinar amb el periodista Xavi Torres i m’explica que els darrers mesos ha estat treballant en un documental sobre Leo Messi per a TV3. “Crec que t’agradarà molt”, em diu. “S’estrena dimarts 22”. Dos dies després, me l’envia, me’l miro, i efectivament, m’ho passo pipa.

El punt de partida, de la mà de Ramon Gener, l’entusiasta divulgador musical a qui vam conèixer gràcies al programa Òpera en texans, és plantejar-se la qüestió de si el futbol de Messi és art. El recurs, que en realitat podria destrempar a qualsevol aficionat al futbol, que no necessita dignificar la seva passió acudint a les belles arts, ni molt menys encara la seva devoció pel geni argentí, sí que obliga tothom a elevar el to i a sofisticar el discurs, per parlar d’un lloc comú tan inevitable i gastat si has viscut a Barcelona en els últims vint anys, com el talent de Leo Messi. Gener compara amb agilitat i encert l’alegria i l’enjogassament del futbolista amb els de Mozart i Picasso, la superació del seu tutor Ronaldinho amb la de Leonardo da Vinci respecte a Andrea del Verrochio, la productiva rivalitat que va mantenir amb Cristiano Ronaldo amb la que van compartir Giuseppe Verdi i Richard Wagner, la importància de la seva posició al camp amb la del violí solista per a Felix Mendelssohn i l’autoexigència, la soledat del geni, amb els turments de Ludwig van Beethoven. Però que ningú s’espanti, Gener es recolza en els arguments que aporta un elenc de veus autoritzades que fa caure d’esquena: Capello, Ronaldinho, Guardiola, Xavi, Iniesta, Suárez, Neymar, Valverde i Valdano. Els admetré que en aquesta llista indiscutible m’he sorprès

El punt de partida, de la mà de Ramon Gener, és plantejar-se la qüestió de si el futbol de Messi és art

trobant a faltar veus femenines.

Que la música clàssica i el futbol hagin estat fins ara dos horts d’albergínies no ens hauria de servir com a excusa, sobretot quan es tractava, com per altra banda fa tan bé el reportatge, d’eixamplar i d’enriquir el punt de vista sobre un talent universal. L’exquisida selecció de les imatges d’arxiu i el muntatge precís de les declaracions ens permeten afinar i aprofundir en la caracterització del joc i la psicologia del número deu del Barça. Aquests són els millors moments del metratge, quan revisitem jugades, gols i episodis de la carrera del futbolista sota una mirada que busca identificar què dimoni és allò que el fa irrepetible. Valdano hi contribueix amb l’enginy i la gràcia de costum: “No sabem com ho fa. Però arriba al lloc just, en el moment precís, sigui accelerant, de vegades frenant, de vegades retrocedint. Té una capacitat d’endevinació i una puntualitat que no ha tingut ningú més en la història d’aquest joc. És el jugador més puntual de la història del futbol”.