El pla de recuperació concentra el 80% dels ajuts en tres anys

Es busca un efecte contracíclic per reduir el dèficit estructural d’inversió

El pla de recuperació espanyol busca aconseguir efectes immediats. Està dissenyat per convertir-se en una força de xoc que posi fi al dèficit estructural d’inversions que arrossega l’economia, i per aconseguir-ho concentra el 80% dels ajuts en els tres primers anys. Entre el 2021 i el 2023 han d’arribar 54.000 milions d’ajuts europeus, deixant-ne 15.500 per als tres exercicis posteriors. Un plantejament molt diferent del pla italià, que escalona el desemborsament dels fons al llarg de tot el període.

En canvi, en el cas espanyol es busca un objectiu contracíclic o, en llenguatge més col·loquial, “donar una xutada a l’economia”. A més, es juga amb un avantatge, es poden desemborsar gran part dels fons de manera immediata perquè hi ha un matalàs de 38.000 milions de fons estructurals atribuïts al llarg del període 2021-2026, que continuaran facilitant ajuts al llarg de tot el període.

Aquest desitjat desemborsament ràpid porta dues dificultats addicionals. D’una banda, que hi hagi capacitat d’absorció de tants diners en tan poc temps, que l’execució dels projectes vagi també a un ritme molt elevat. I en segon lloc, per accedir al desemborsament, abans haurà d’aconseguir-se una aplicació al mateix ritme exprés dels projectes i les reformes compromesos, la qual cosa constitueix un desafiament que imposa. Si els 19.000 milions d’aquest any estan pràcticament assegurats, els 18.000 milions del 2022 caldrà guanyar-se’ls tancant la reforma laboral abans d’acabar aquest any, entre altres mesures.

Una reforma laboral que inclou mesures com els canvis en la negociació col·lectiva, la simplificació de contractes temporals i els esquemes de treball temporals que estan en plena negociació amb els agents socials. Són passos que en bona part poden dur-se a terme via decret llei, però queda pendent l’aval d’empresaris i sindicats. En aquest sentit, se’ls pot acabar traslladant bona part de la pressió si s’acosta el final d’any sense acabar de tancar l’acord i, per tant, amb 12.000 milions d’ajuts en l’aire. L’objectiu del pla pot ser que no sigui posar la pressió en els agents socials, però una part important d’aquest pressing els pot caure a sobre.

La premissa de la qual parteixen els dissenyadors del pla, negociat a fons i detall per detall amb la Comissió Europea, és que o es fa ara la transformació o no es farà mai el salt estructural que es busca. A més, cal tenir en compte que fa anys que aquestes mesures es discuteixen, i per tant la feina prèvia està feta, i no té gaire sentit continuar allargantne la negociació.

Pressió sobre els agents socials per aprovar la reforma laboral ja que hi ha 12.000 milions en joc