Nissan no descarta cedir patents per reindustrialitzar les fàbriques

Els projectes de Ronn i Punch assimilarien uns 1.500 treballadors

El calendari per al tancament de les plantes de Nissan de la Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca avança imparable. El desembre del 2021, data que fins fa poc semblava llunyana i que marca el final d’aquestes factories que avui amb prou feines operen al 10% de capacitat, és cada vegada més a prop. Trobar un relleu que absorbeixi l’ocupació més gran –hi ha 3.000 llocs en risc– és una “màxima prioritat” en la qual es treballa des de fa ja un any, va assenyalar ahir l’empresa.

Per aconseguir-ho, Frank Torres, el responsable de les operacions industrials de Nissan a Espanya, va apuntar que es col·labora

Les plantes de la Zona Franca, Montcada i Sant Andreu operen actualment al 10% de la seva capacitat

amb els potencials inversors, amb quatre projectes sòlids sobre la taula, “en tot el possible”. Així, encara en etapa de captació d’interessats “no es descarta cap petició”, com l’accés a patents i “dissenys de models actuals”. És una cosa que permetria continuar amb la producció de certs vehicles que Nissan deixarà de fabricar al gener, sobretot la furgoneta elèctrica e-NV200 que volen assumir alguns dels candidats, com QEV. “Estem donant tota la informació que estan sol·licitant (els possibles inversors). No hem tingut cap restricció per part del Japó”, va afegir sobre la casa central i la cessió de coneixements. “La prioritat absoluta és la reindustrialització de les tres plantes”, va insistir el directiu designat per gestionar el tancament i la transició de les plantes a La Vanguardia.

La reindustrialització es va acotant a quatre grans candidats. El hub d’electromobilitat (amb Volta, Inzile, QEV, Lupa o Sisteam), el projecte de la belga Punch, el de la nord-americana Ronn Motor i el de la catalana Silence. Són les més “madures”, que “tinguin més sentit” i que ja s’estiguin analitzant. Segons el directiu, Ronn i Punch, lligades al sector, estudien quedarse amb el gruix de treballadors, uns 1.500 dels 1.700 que no accedirien a plans de jubilació. Per la seva part, el hub n’ocuparia 1.000-1.500. Serien els que més ocupació assimilarien. Això sí, les xifres exactes s’aniran definint en la negociació: “No s’han de generar falses expectatives”, va alertar Torres, i no va voler entrar en quant hauran d’invertir.

Al marge de la comissió de reindustrialització, on hi ha empresa, Govern, Generalitat i sindicats, es negocien altres projectes, entre els quals el d’un fabricant asiàtic del qual no se saben detalls per confidencialitat. També Mecalux i Barcelona Housing Systems han presentat propostes, però tenen menys relació amb el motor, menys llocs de treball i són menys sòlides. Torres, que va dir que “encara no és possible dir qui vindrà”, va demanar de continuar treballant per atreure més projectes, exigint un esforç als ens públics, destacant l’atractiu dels Perte i els fons europeus. Si bé ja apressa una mica el calendari, s’espera tenir les ofertes definitives a mitjans de juliol i prendre una decisió del relleu o relleus al setembre o l’octubre.