La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Mengi com un pobre d’abans i viurà com un ric d’ara”
Tinc 32 anys: sé que per divulgar continguts cal curar-los, com els embotits que no s’han de menjar. Soc d’Albacete: exportem humor manxec. Quan tingui fills no els donaré farinetes, són pinso per a nens. Un 40% dels espanyols redueixen el consum de carn, i això és bo per a nosaltres i per al planeta
Els humans mengem bé, però a costa del planeta? Fins ara era així, però la gran notícia és que l’alimentació més sana per als humans també és la més sostenible per al planeta. Defineixi “alimentació més sana”.
Com menys es transformi un aliment, més sa és per a nosaltres i per a l’ecosistema.
El millor és menjar el més pròxim possible a nosaltres en temps i espai?
Aquest és el mantra: quan compres menjar de prop i d’ara mateix, de temporada, evites gastar en conservació i transport. I guanyes en qualitat, perquè saps d’on ve.
Si haguéssim fet això sempre no hi hauria tomàquet ni patata ni taronja. L’agricultura sempre ens ha permès domesticar plantes i seleccionar les més interessants per a l’ésser humà.
I sense globalització ni genètica, insecticides ni enginyeria encara passaríem gana. Però hem de repensar el model de comerç per evitar que l’Àfrica i Amèrica Llatina continuïn depenent de monocultius.
Com?
Si els països pobres no generen els seus propis aliments, continuaran exportant matèries primeres i comprant aliments més cars als països rics. I així no prosperaran mai.
Per què ens aconsella tenir només un fill?
Vull cridar l’atenció sobre fins a quin punt un ésser humà més té un enorme impacte mediambiental.
El que és bo per a la pàtria no és bo per al planeta?
Som massa i això posa en perill la sostenibilitat del planeta i mentre hi ha altres humans en situació d’orfandat i pobresa. Potser l’adopció seria la millor opció per als qui estableixin la necessitat de cuidar éssers més petits.
Des de Malthus al Club de Roma molts van alertar de bombes demogràfiques. Però avui ja estem en un canvi d’era, l’antropocè; i aquests canvis són sempre precedits per catàstrofes ambientals: meteorits que ens impacten, glaciacions...
Però des de Malthus, la innovació tecnològica sempre les ha anat desactivant. El progrés és que cada any aconseguim ser més precisos en les previsions i avui sabem bé que en només cinquanta anys hem canviat