La Vanguardia (Català-1ª edició)
La gran armada
Com el Japó fa cent anys, la Xina construeix una flota de guerra ‘imperial’
“El cas més semblant a la cursa naval de la Xina seria la formidable armada construïda pel Japó a començaments del segle XX”, assenyala a aquest diari el comandant Bryan McGrath de la Marina dels EUA, 21 anys de servei. avui a la reserva. La Xina està construint a un ritme impressionant la marina de guerra destinada a disputar als Estats Units el domini del Pacífic. Tot i que la superioritat tecnològica dels EUA, ara com ara, està fora de dubte, la Xina ja és el país amb més vaixells de guerra operatius amb 350 (només 255 el 2015).
“Tenen les drassanes més grans del món, la determinació i uns plans de modernització militar molt concrets fins el 2045, any fixat per convertir-se en una potència militar mundial. La República Popular bota en un any el mateix tonatge en vaixells que tota la marina del Regne Unit junta”, alerta Greg Poling, del Centre for Strategic Studies (CSIS) de Washington DC.
La desconfiança sobre l’ascens naval de la Xina al Pacífic és un mantra als Estats Units, on moltes veus –interessadament o no– tracten de garantir que la Navy estigui més ben finançada durant el mandat Biden, l’única manera de mantenir l’hegemonia d’una flota que “no és obsoleta però tampoc no és supermoderna ”, observa l’almirall espanyol José María Treviño, expert en defensa naval i geopolítica.
Totes les grans potències han estat navals o no han estat. Encara avui, el control dels mars garanteix les rutes comercials i el proveïment de matèries primeres. En el cas de la Xina, s’hi afegeix un altre factor poderós: l’illa de Taiwan, a només 180 quilòmetres del continent. Les dues parts es consideren la legítima representació de la Xina, la mare pàtria,
UNA FLOTA QUE VA A MÉS “Tenen les drassanes mundials més grans, determinació i plans concrets fins al 2045”
TOTA POTÈNCIA ÉS NAVAL La Xina vol controlar les seves rutes comercials i, a més, pressionar Taiwan