La Vanguardia (Català-1ª edició)
Flagell del periodisme
JANET MALCOLM (1934-2021) Periodista i escriptora
Entre la bibliografia suggerida al passerell estudiant de Ciències de la Informació dels anys noranta, pocs títols conferien una sensació d’encert davant la carrera escollida i obrien un horitzó d’excitants possibilitats com El periodista i l’assassí (Gedisa), un dels més eficaços agents reclutadors procedents dels Estats Units amb el cas Watergate i la sèrie televisiva Lou Grant.
Dos missatges fonamentals llançava l’avui clàssic. Un de conceptual: l’ofici requeria un qüestionament moral continu. Un de tematicoformal: l’ofici podia abordar temes apassionants que es transmetessin amb un estil no menys enlluernador.
Probablement des que Arnold A. Dornfeld, editor del City News Bureau de Chicago, proclamés “si la teva mare et diu que t’estima, verifica-ho”, no s’havia encunyat una frase amb més punch sobre els reporters com la que obria el llibre: “Tot periodista que no sigui massa estúpid o massa envanit per no advertir el que comporta la seva activitat sap que el que fa és moralment indefensable”.
Aconseguia atrapar-nos amb un relat d’intriga al centre del qual bategava un interrogant enverinat, entre el deontològic i el filosòfic, resumible en si la veritat ho justifica tot o, expressat dins dels límits de la professió, si era excusable que un periodista sacrifiqués part de la seva humanitat per l’hipotètic bé més gran de la completesa informativa.
Només per El periodista i l’assassí Malcolm, morta dimecres en un hospital de Manhattan a causa d’un càncer de pulmó als 86 anys, s’hauria assegurat una taula a la redacció dels immortals però la seva carrera es va expandir al llarg de més de mig segle i va crear un vast nombre d’articles –gran part dels quals a la revista The New Yorker –iassajos amb la literatura, la biografia, la fotografia i la psicoanàlisi com a interessos recurrents. En parlar del nou periodisme circulen per sistema els noms de Tom Wolfe, Gay Talese o Truman Capote i potser s’oblida esmentar el talent semblant d’aquesta txeca, que de molt nena va fugir amb la seva família jueva als Estats Units, davant l’assetjament dels nazis, per incorporar a la seva escrupolosa feina amb la realitat les tècniques seductores de la ficció.
I ara que el true crime està de moda, cal recordar que el va practicar des d’una interpretació modèlica del gènere, és a dir, com una manera de procurar entendre l’individu i desxifrar la societat des d’una mirada alhora rigorosa, incisiva i polièdrica, com un exercici contumaç d’investigació en què l’autoanàlisi de la metodologia de treball resultava tan rellevant com l’anàlisi dels fets.
Prova d’això és a la seva obra Ifigènia a Forest Hills. Anatomia d’un assassinat (Debat), crònica del judici a una doctora per haver presumptament contractat un sicari per posar fi a la vida del seu marit en presència de la seva filla de quatre anys.
Com el seu col·lega Joan Didion, potser l’última dona que és llegenda viva mida Godzilla del reporterisme i l’assaig dels Estats Units, Malcolm unia una capacitat prodigiosa de penetració en els temes i una prosa superdotada per a la seva transmissió al lector (tot això embolicat en una personalitat forta).
La seva antologia de peces Quaranta-tres intents fallits (Debat) és una bona invitació a (re)descobrir-la. Figura no exempta de polèmica per les seves opinions controvertides –incloent-hi una demanda per difamació a càrrec d’un psicoanalista de qui havia publicat un perfil–, ara probablement em demanaria que revisés aquest obituari a la recerca d’algun rastre de malícia (i m’absoldria si n’hi hagués).