902 17 85 85 681 06 08 41

anuncios@godostrategies.com

com ara Julio Camba, Salvador de Madariaga, Gregorio Marañón, Ortega y Gasset, i també catalans com Eugeni Xammar, Gaziel, Joan Estelrich, Josep Pijoan o Carles Sentís. Tots dos van viatjar sovint per Europa i fins i tot van viure cert temps en ciutats com París, Londres, Ginebra o Roma. Van compartir gustos literaris i pot ser que arribessin a coincidir en una tertúlia a casa del financer Juan March, a Ginebra, al costat del llac Leman. “I per si fos poc –escriu Xavier Pla–, Pla Cárceles i la seva família van passar l’estiu del 1935 en plena Costa Brava, a Palamós, i van ser al Mas Juny de cala Castell, on van tenir la desgràcia de coincidir amb el terrible accident per terres empordaneses del cotxe del príncep Mdivani, germà de la dona del pintor Josep Maria Sert, autor de les pintures murals de la gran sala dels consells del Palau de les Nacions a Ginebra,... i íntim amic de Josep Pla Casadevall”.

Per tot això no sempre és fàcil discernir qui és l’autor d’alguns articles periodístics apareguts amb la firma José Pla. Pla Cárceles va ser cap de la secció d’Informació de la Societat de les Nacions a Ginebra des del 1922 fins a la seva mort el 1956. Va succeir Xammar en el càrrec i aquesta va ser la seva principal ocupació, tot i que era capità de la marina mercant i també va treballar com a traductor i col·laborador en premsa. De vegades va optar pel pseudònim per allunyar-se de Pla Casadevall, molt més conegut en l’àmbit periodístic. Així, el 1928, va començar a publicar una sèrie de reflexions polítiques al diari El Sol amb la firma “Uno del 98”. I a partir del 1949 a La Vanguardia amb el pseudònim de Genís de Bracamonte. Però no sempre va

ser així. Un altre estudiós de Josep Pla, el periodista Josep Guixà, al seu llibre Espies de Franco. Josep Pla i Francesc Cambó, atribueix al de Llofriu una sèrie d’articles titulada “Ventana al mundo” al setmanari falangista Arriba, publicats els anys 1935 i 1936. Guixà es basa a més en els testimonis indirectes de José María Alfaro, secretari de Primo de Rivera, o l’historiador franquista Pedro Gómez Aparicio.

Xavier Pla ha analitzat a fons aquesta sèrie d’articles i explica que el seu autor hi dona detalls personals, com ara que viu a Ginebra, assisteix regularment a les reunions del Consell de la Societat de les Nacions i llegeix Le

que no deixen gaires dubtes. Algunes de les temàtiques tractades ja s’exposaven en un llibre titulat La misión internacional de la raza hispánica que Pla Cárceles havia publicat el 1928.

Josep Pla no va arribar a entrar mai en polèmica sobre autories però es va enfadar un cop, el 1944, quan el setmanari Destino, on col·laborava assíduament, va publicar un article de Dionisio Ridruejo sobre la seva persona i la redacció es va equivocar i el va il·lustrar amb un retrat a ploma de Pla Cárceles. Va fer publicar una carta el director on en to irònic preguntava: “Qui és aquest senyor que apareix amb un cap gròs, a l’article?”.

Hi va haver també certa confusió sobre el llibre El alma en pena de Gibraltar (1953). I es coneix una carta de Pla Casadevall a l’editor Josep Maria Cruzet (publicada per Xavier Febrés) on li diu: “Com és possible que hagi pogut pensar que jo he escrit un llibre sobre Gibraltar que ha estat elogiat per la premsa actual? El llibre l’ha escrit el meu amic José Pla Cárceles (...) que deu voler pagar amb ingratitud els favors que ha rebut d’Anglaterra”.

Xavier Pla recull el comentari de Salvador de Madariaga, amic dels dos: “Pla era murcià de Cartagena i, sens dubte per fer rabiar els antropòlegs, era ros d’ulls blaus. Mentrestant, si no recordo malament, el seu homònim, l’escriptor català, és moreno d’ulls foscos (...) Sembla com si, per completar el contrast, el Pla català sap ocultar de meravella la seva seriositat sota el somriure, mentre que als ulls blaus del Pla murcià

L’ESCRIPTOR MURCIÀ El professor Xavier Pla ha investigat sobre la trajectòria i obra de José Pla Cárceles

CONFUSIONS Diaris com ‘El Sol’ i ‘La Vanguardia’ van publicar articles dels dos José Pla

apareixia de vegades una espurna de broma o intenció”.

Xavier Pla reconstrueix la biografia més desconeguda de Pla Cárceles i fins i tot la seva correspondència amb personatges com Gaziel o Cambó. En una de les seves discussions sobre l’encaix territorial de Catalunya, Gaziel li va escriure: “Un separatista català és una cosa absurda; però s’explica immediatament quan algú coneix un centralista castellà”. La resposta de Pla Cárceles va ser conciliadora: “La desitjada unitat cordial encara no aconseguida per la política assimilista, és fàcilment assequible per una altra via: la del respecte a la diversitat regional, la del franc i complet reconeixement dels fets diferencials”. Uns arguments no tan llunyans dels actuals.

En les seves indagacions sobre Pla Casadevall, Xavier Pla va acabar a Ginebra, on va conèixer Amparo Pla, de 94 anys, filla del Pla murcià. Ella li va confirmar que el seu pare “es va passar la seva vida desmentint ser l’escriptor català Josep Pla” i estava “cansat de rebre cartes que, en realitat, eren per a l’escriptor de Palafrugell”. També li va explicar que en conservaven tres inèdits: les memòries que va escriure sobre el Londres de la Primera Guerra Mundial, les memòries de Ginebra i unes pàgines de dietari. Xavier Pla va descobrir llavors que el llibre sobre Londres, que havia intentat publicar sense èxit, tenia un especial interès per les anècdotes personals, la descripció d’ambients, les reflexions sobre les coses angleses i les referències històriques. I ara per fi pot publicar-se.

Sobre Londres va escriure també força vegades Josep Pla Casadevall, però aquest llibre que ara es publica, de caire memorialístic i subtitulat “Recuerdos de uno del 98”, correspon a José Pla Cárceles.