La Vanguardia (Català-1ª edició)
La compra del súper en 10 minuts
Irrompen a Espanya plataformes especialitzades en aquest servei: Blok, Gorillas i Dija a més de Glovo
Per què hauries de baixar al súper de la cantonada a buscar les quatre coses que falten per al sopar si ara un rider et porta la compra en només deu minuts?
Aquest és el nou pas de rosca del delivery: lliuraments ultraràpids de productes de supermercat. Un negoci incipient que comença a obrirse pas a Espanya. En els últims dos mesos, tres empreses emergents han irromput al mercat: Blok, Dija i Gorillas, que s’afegeixen a un servei que Glovo ja va posar en marxa a finals del 2020. Així se situen davant el consumidor: “No t’hi esforcis, ja hi anem nosaltres!”. “Ajuda a la sostenibilitat del planeta: compra només els aliments que saps segur que consumiràs, amb la compra setmanal sempre malgastes menjar”.
En contra de l’habitual, aquesta tendència és més europea que dels Estats Units. La plataforma turca Getir va introduir el servei el 2015 millorant l’operativa de Gopuff, una firma dels Estats Units nascuda el 2013 que feia lliuraments en 30 minuts. “Per la densitat de població, és més fàcil implantar aquest servei a Europa que als EUA”, diu Hunab Moreno, fundador de la plataforma barcelonina Blok i antic cap d’operacions de Deliveroo a Espanya. De moment, la firma opera a Barcelona i Madrid i preveu créixer en altres ciutats fins a facturar 25 milions aquest any.
La clau per lliurar de manera gairebé immediata és “en teixir una xarxa de magatzems –dark stores o supermercats fantasma– en llocs estratègics de la ciutat”, comenta Magdalena Szuszkiewicz, gerent a Espanya de la plataforma berlinesa Gorillas, que va aterrar aquesta setmana amb dos magatzems a Madrid i un agressiu pla d’expansió. Aquest any preveu obrir més de 50 magatzems en una desena de ciutats espanyoles, incloent-hi Barcelona, on arribarà l’1 de juliol. De fet, Gorillas és l’app del moment: en menys d’un any s’ha convertit en unicorn (valoració de 1.000 milions) i ja és present a Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Països Baixos, França i ara Espanya.
“La comanda està preparada en 2 minuts i el repartiment es fa en 8”. La clau, assegura, és en determinar punts clau a la ciutat, que tinguin bones connexions i una elevada densitat de població. Moreno, que de moment té 3 dark stores a Barcelona i 4 a Madrid, reconeix que “en veritat, no calen tants magatzems com sembla: amb 6 supermercats a Barcelona i 10 o 15 a Madrid, cobrim la demanda de la ciutat”.
Totes les plataformes –incloenthi la barcelonina Glovo i la britànica Dija que, de moment, només té 6 magatzems a Madrid– basen l’operativa en el lloguer d’espais a peu de carrer. “A Blok ens fixem en antics supermercats de barri i els adaptem. Tenen una superfície d’uns 250 o 300m2”, assenyala. Glovo, per la seva part, té 10 micromagatzems a Espanya (no només fan comandes de súper) i ha tancat una aliança amb el fons immobiliari Stoneweg per invertir 100 milions en dark stores.
Pel que fa a l’oferta, el catàleg de productes de les quatre plataformes es basa en aliments en sec, begudes, productes de la llar, fruita i verdura fresca. Glovo, Dija i Gorillas ofereixen carn (Blok encra no) i peix congelat. A Barcelona Glovo també té peix fresc. En total, les apps disposen d’entre 2.000 i 3.000 referències (la meitat d’un hipermercat).
“Al final, substituïm o complementem el súper de barri de tota la vida. Donem resposta a la compra d’última hora. No vam competir amb el repartiment de grans compres setmanals”, explica Moreno. “A més, volem teixir aliances amb comerços locals, oferir productes artesanals i convertir-nos en un veí més”, afegeix Szuszkiewicz.
L’ideal, afirmen, és que els clients facin compres recurrents de dues o tres vegades a la setmana per un import de 20 a 30 euros. Els preus dels productes, asseguren, no són més cars que els d’un supermercat convencional perquè aquestes companyies aconsegueixen ajustar costos. Moreno indica que bàsicament s’estalvien personal de caixa, malgrat que també han d’assumir el cost del repartiment. Al final, les despeses es distribueixen de manera diferent. Però Moreno també reconeix que “és cert que ara, que estem en fase inicial, operem amb marges més baixos per captar clientela amb preus ajustats” (normalment, els marges dels supermercats són d’un 3040%).
Amb aquest plantejament, l’estratègia d’aquestes empreses es basa a convèncer primer el públic millennial –de 30 anys i familiaritzat amb el comerç electrònic– i, més endavant, a la resta de la població. Però realment el consumidor necessita que li portin la compra per no baixar un moment al súper de la cantonada? Moreno no en té cap dubte. “Anem cap a un món on el client només dedicarà el seu temps en activitats que realment li agradin. Continuarà comprant el peix al mercat els dissabtes al matí, però no anirà al súper a buscar iogurts un dilluns a la tarda”.
Les empreses crearan una xarxa de magatzems fantasma en llocs estratègics de les ciutats