Les regions franceses tenen menys poders que a Alemanya i a Espanya

tals, on era alcalde fins que va ser designat al capdavant del Govern de l’Hexàgon.

L’altíssima abstenció registrada ahir pot explicar-se, en part, per l’ampli desconeixement que tenen els francesos sobre les competències de les seves regions i departaments. França és un país molt centralitzat i d’exercici vertical del poder. Tothom és conscient que les eleccions que que són importants de debò són les presidencials. La massiva deserció de les urnes mostra una gran indiferència davant unes estructures politicoburocràtiques que pocs veuen veritablement útils.

El diari Le Parisien va fer ahir un humil exercici didàctic i, sota el títol de “Per què es vota realment?”, va intentar resumir les competències de les entitats territorials implicades en els comicis. Pocs mitjans s’han pres la molèstia d’informar d’una cosa tan elemental. En general la premsa i la televisió han estat còmplices de l’avorriment de la política. Durant la campanya han parlat massa de temes nacionals que en realitat gairebé no tenien a veure res amb la veritable convocatòria a les urnes.

Les regions franceses –13 metropolitanes i 5 a ultramar– tenen molts menys poder que els lands alemanys o les comunitats autònomes espanyoles. La mateixa Constitució del 1958 dona poques pistes. Al seu article primer s’afirma, sobre la República

Francesa, que “la seva organització és descentralitzada”. Però més endavant, en el seu títol XII, sobre “les col·lectivitats territorials” (municipis, departaments i regions), es remet a lleis orgàniques i altres normes. És ben clar que la definició de l’autonomia no és una prioritat. A l’article 72 s’adverteix que el representant de l’Estat –els prefectes departamentals i regionals– té l’última paraula com a garant d’“els interessos nacionals” i sobre “el control administratiu” i “el respecte de les lleis”.

Les principals competències de les regions franceses tenen a veure amb els transports, la construcció i el manteniment dels liceus (instituts d’ensenyament), la formació professional, l’ordenació del territori i el desenvolupament econòmic i la competitivitat.

Els 101 departaments concentren la seva activitat en l’àmbit de l’ajuda social, a la infantesa, a discapacitats i a ancians, així com la construcció i manteniment dels collèges (escola mitjana) i la gestió d’equipaments culturals com biblioteques i arxius.

La immensa majoria de francesos, que han recuperat la llibertat de moviment després de 15 mesos de pandèmia, van considerar que no valia la pena interrompre el lleure dominical i molestar-se a anar a votar a uns polítics la feina dels quals valoren poc, en unes institucions la missió de les quals, en gran manera, desconeixen.