La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra a Tigre eclipsa les eleccions a Etiòpia
Abiy Ahmed, Nobel de la Pau 2019, aspira a seguir en el poder
Etiòpia celebra avui les sisenes eleccions generals, publicitades com les més democràtiques de la història del país africà però eclipsades per l’enfrontament armat a la regió del nord de Tigre i per la violència interètnica. “Ja hem mantingut la nostra integritat territorial i la nostra sobirania, ara estem treballant per convertir la Banya d’Àfrica en la potència de l’Àfrica”, va dir el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, en el seu únic míting electoral celebrat fa uns dies a la localitat de Jimma, el seu feu natal.
Abiy, guanyador del Premi Nobel de la Pau el 2019 per posar fi al llarg conflicte bèl·lic amb la veïna Eritrea, també va prometre una jornada pacífica en el que ell considera el “primer intent de la nació d’eleccions lliures i justes”. Malgrat que Etiòpia celebra eleccions des del 1995, cap votació no ha estat en realitat una contesa electoral democràtica com cal a excepció dels comicis del 2005, però la disputa pels resultats va causar llavors greus disturbis i la mort d’almenys 200 manifestants en mans de la policia, així com l’empresonament de líders de l’oposició.
Els comicis d’avui, en els quals
Abiy busca revalidar el càrrec en la primera prova a les urnes a què s’enfronta des de l’arribada al poder el 2018, estaven inicialment previstos per al 29 d’agost del 2020 i més tard per al 5 de juny del 2021 però van ser posposats primer per la pandèmia i després per problemes logístics.
Més de 44.000 col·legis electorals obren a primeríssima hora del matí (a les sis) i tancaran dotze hores
El Govern parla d’“eleccions lliures i justes”, però en diverses regions el comicis s’ajornen per boicots
més tard. Per emetre el seu vot s’han registrat 37,4 milions d’electors, una xifra molt baixa si es té en compte que Etiòpia és el segon país més poblat de l’Àfrica amb 110 milions d’habitants.
En els comicis, en què també es vota els parlamentaris regionals, els etíops elegeixen els 547 diputats de la Cambra Baixa del Parlament federal, que escullen, al seu torn, el primer ministre (cap del Govern i màxima autoritat de l’Estat, ja que el president manca de poder executiu), per a un mandat de cinc anys.
Però almenys 63 d’aquests seients quedaran buits de moment, després que la Junta Nacional Electoral d’Etiòpia (NEBE) anunciés l’ajornament de les eleccions a diverses regions del país (Harari, Somali...) per irregularitats, retards en el registre de votants o problemes de seguretat. Tampoc no se celebrarà la votació a Tigre, assolada des de principis del novembre per l’ofensiva armada que el Govern federal va llançar contra el Front Popular d’Alliberament Tigre (FPLT), partit governant fins aleshores en aquesta regió. Per a aquest territori, on han mort milers de persones des de l’inici del conflicte –condemnat per gran part de la comunitat internacional– i prop de dos milions s’han vist forçosament desplaçades, encara no hi ha una data electoral fixada.
Els comicis es veuen marcats també pel boicot dels dos grans partits d’Oròmia (feu dels oromos, primer grup ètnic del país, i la regió més poblada), el Congrés Federalista Oromo (OFC) i el Front d’Alliberament Oromo (OLF), en protesta per l’empresonament d’alguns dels seus líders.