La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les guerres de Soleimani
Teheran obre un museu sobre els últims conflictes en què l’Iran s’ha vist embolicat
La visita comença malament. Després d’haver recorregut el passadís circular on es desplegaven desenes de fotos i xifres que deixaven en evidència les arbitrarietats que han comès els Estats Units i Israel a l’Orient Mitjà, inclòs el nombre de morts en les diferents guerres de Gaza, una veu des del primer pis del museu crida amb desesperació que estem en un lloc prohibit. Ordena que baixem ràpidament. El guia es disculpa, no sabia que no ens podia portar a aquest lloc. L’edifici està tancat i amb prou feines és visitat per periodistes a qui se’ls dona un accés esporàdic
“Hi ha moltes xifres que cal actualitzar. Ho farem de nou”, assegura l’home del crit que ens ordena esborrar les fotos. Això inclou el cartell gegant que hi ha a la columna central del museu en què es veu mort el general de les forces Qods, Qassem Soleimani, envoltat d’un gran mapa regional en què salten els noms de l’Azerbaidjan o “gran Kurdistan”. “També cal canviar-lo”, diu. No és estrany. Altrament, els diplomàtics iranians hauran de donar moltes explicacions als països veïns sobre alguns eslògans que es destaquen en aquest museu circular que es distingeix per la seva gran cúpula de vidre. Emula una cúpula de la Roca de la mesquita d’Al -Aqsa a Jerusalem, a la que es recorda constantment.
Des de la distància aquest cercle de vidre es confon amb l’observatori astronòmic, tot dos situats en un extens terreny arboritzat al centre de Teheran on el govern municipal ha creat una sèrie de parcs, connectats entre si, i que avui són el pulmó de la ciutat. Aquest és el parc dedicat a les guerres de l’Iran. Té com a tema central el conflicte amb l’Iraq pel qual es va lluitar en la dècada dels vuitanta, després que Saddam Hussein ataqués l’Iran poc després de la victòria de la revolució el 1979. Amb el temps també se li afegit remembrances d’altres conflictes. Per exemple, la llarga guerra encoberta que Israel ha lluitat contra l’Iran. D’aquesta en queden els cotxes en els què es transportaven quatre dels científics nuclears assassinats fa una dècada.
El museu dedicat a “la resistència”, com es coneix al moviment liderat per l’Iran per contrarestar l’expansió d’Israel, però que també ha estat al capdavant de l’avanç de l’Estat Islàmic, ha estat l’últim a integrar-se a aquest complex.
“Comencem per aquí”, diu el nou guia que ens assignen, un jove militar a qui li han donat l’ordre que pot ensenyar els sectors que recorden les guerres de Gaza, el Líban i la més recent, contra l’EI. Tres conflictes on el denominador comú és el general Soleimani, assassinat el 3 de gener del 2020 per un dron dels Estats Units i qui ha passat a convertir-se en una icona a l’Iran. La seva imatge és tan comuna, que la seva visibilitat es compara amb la del Líder Suprem. I és utilitzat pel sector més radical per mobilitzar la població entorn de la República Islàmica.
El fet irònic és que Soleimani sempre es va voler allunyar de la política. Ell volia ser militar, com es veu en la figura de cera de mida natural amb què se’l recorda al museu. Porta el vestit de color caqui que l’identificava quan estava fora de l’Iran, a les mans hi té uns binocles i duu una replica de l’anell que portava el dia que el van matar. “Va quedar bé, oi?”, diu el guia que forma part d’aquest grup d’homes de les forces Qods que liderava Hajj Qassem.
El jove, que porta el vestit verd oliva que distingeix els guàrdies revolucionaris, també va lluitar contra l’EI i ho recorda amb horror. Ha estat la guerra més dura per a molts dels homes de la resistència, explicava, perquè l’enemic –com ells– estava preparat per ser màrtir. D’aquest conflicte s’han desplegat alguns cotxes bombes blindats, armes i objectes recuperats entre els combatents morts.
“Qods –Jerusalem– és per a nosaltres”, diu un gran cartell que inicia la secció dedicada a lluita dels palestins. En aquest sector s’han construït reproduccions dels túnels però també els prototips de míssils que les agrupacions palestines a Gaza, especialment Hamàs, han utilitzat en les últimes guerres.
Passa el mateix amb els drons, que tenen un gran desplegament en la zona dedicada a Hezbollah, on es recorda la proximitat que tenia el general Soleimani amb Hassan Nasral·lah.
“En són un exemple”, emfatitza el nostre guia.
El general que va ser assassinat el 3 de gener del 2020 per un dron dels Estats Units és un eix central de la mostra