Armènia espera el recompte per sortir de la crisi per la derrota a Karabakh

La incertesa a Armènia no es va acabar diumenge amb el tancament dels col·legis electorals. El petit país del Caucas, dividit per una crisi política després de la derrota de l’any passat a la segona guerra de Nagorno-Karabakh contra l’Azerbaidjan, va assistir a les urnes per elegir o bé continuar les polítiques liberals i reformistes de Nikol Paixinian, impulsat al poder després d’una revolució popular el 2018, o bé tornar a confiar en la vella elit política. Si els resultats d’aquestes eleccions parlamentàries, que s’han començat a saber de matinada, coincideixen amb les enquestes la sortida de la crisi dependrà de negociacions postelectorals.

Paixinian, un experiodista convertit en polític reformador, va crear grans esperances en aquest país de gairebé tres milions d’habitants amb la seva revolució de vellut. La majoria va comprar les seves promeses de canvi i la seva lluita contra la corrupció.

Però a la tardor del 2020 la derrota davant l’Azerbaidjan a NagornoKarabakh va canviar l’escenari polític. La popularitat de Paixinian, que es culpava de la derrota, va caure en picat i les manifestacions demanant-ne la dimissió el van obligar a convocar eleccions anticipades. Bona part de la població va deixar de confiar en ell, malgrat que tampoc no vulguin la tornada dels vells polítics.

Un d’ells, l’expresident conservador Robert Kotxarian, pot recollir el descontentament dels armenis. Al capdavant de la coalició Aliança Armènia, és el més ben situat per desbancar el partit de Paixinian, Contracte Ciutadà. Les enquestes donaven una intenció de vot d’un 24% a les dues formacions. Després de dipositar el vot, Kotxarian va assegurar que havia votat perquè Armènia tingui “una pau digna i creixement econòmic”. A més de ser president d’Armènia entre el 1998 i el 2008, Kotxarian va ser un dels líders de les forces separatistes durant la guerra dels anys 90 per l’enclavament de Nagorno-Karabakh i va ser el primer president de facto de la regió del 1994 al 1997.

Tant ell com altres del mateix espectre polític han intentat aprofitar aquesta crisi política. El també expresident Serj Sargsian, líder de la coalició Tinc l’Honor, va assegurar que l’objectiu del seu bloc és “unir la societat dividida”.

A les eleccions de diumenge es van presentar 21 partits polítics i quatre coalicions electorals. Amb els que aconsegueixin representació s’hauran d’entendre Paixinian o Kotxarin per formar un govern de coalició. Si d’aquí sis dies no hi ha fumata blanca, caldrà celebrar una segona volta amb les dues formacions més votades.